L'estatua sense rostre





L’Amed és un nen que viu tranquil•lament a la vora del Nil, amb la seva mare Tiye i el seu pare Mose, un home que torna molt tard a casa, carregat de papirs plens de dibuixos. Amb ells tambéhi viu el Jeruef, un servent encarregat de cuidar i educar l’Amed. Tots dos, després d’estudiar, juguen plegats i també van a pescar al riu quan Ra, el sol, deixa de brillar. 

Aquesta vida plàcidafarà un gran tomb a partir de la visita de Mermeptah, el fill del faraó: l’endemàmateix tota la família s’embarca en dues naus amb els noms del faraó i de la seva esposa preferida. Al grup s’hi uneixel general Yassir que, juntament amb una cinquantena de soldats, s’encarregarà de la seva seguretat durant el viatge. 

L’Amed desconeix quin és el destí d’aquest viatge, però en gaudeix moltíssimperquè pot estar més temps amb el seu pare i des del vaixell estant descobreix el formiguer de vida que hi ha a les ribes del Nil, veu les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí, descobreix la ciutat deTebes..., fins que finalment arriben al seu destí, a Abu Simbel. En Mose, que és l’arquitecte del faraó, ha de descobrir per què a una de les quatre estàtues gegants de Ramsès II que presideixenl’entrada del temple principal li ha caigut el rostre. 

D’altra banda, durant el viatge, els protagonistes reben una visita inesperada: la Jana, una noia núbia, puja a l’embarcació a prop de Tebes perquècreu que hi viatja el faraó i li vol demanar justícia per als seus. A partir del seu testimoni, els protagonistes s’assabenten dels abusos, de les injustícies i dels robatoris contra els béns delfaraó que està cometent el visir de Tebes. També és la Jana qui fa conèixer els seus companys de viatge la situació de Núbia, la seva nació, i dels seus habitants. Tot plegat, fa que aquest viatge deixiuna profunda petjada en cadascun dels protagonistes. 
Opinió personal
Per a mi es un bon llibre perquè parla de l’egipte i es molt interessant, m’ha entretingut molt tot i que a vegades...