L'estructuralisme

L’ESTRUCTURALISME

Teoria i mètode científic que considera un conjunt de dades com una estructura o sistema d’interrelacions. Un dels mètodes més utilitzats per analitzar el llenguatge, la culturai la societat en la segona meitat del segle XX.
Tot coneixement humà, tota existència humana és com una malla els fils de la qual estan traçats per estructures amagades però que es poden pensar idescriure. S’oposa a totes les corrents filosòfiques: al historicisme, al humanisme, a l’essencialisme, a la fenomenologia, a l’existencialisme, etc.
Realitat→ resultat causal de la interacció de lesestructures; la constitueixen.
La novetat que introdueix l’estructuralisme és l’eliminació d’un concepte central que ordeni tota la realitat (com succeïa amb les idees platòniques).
Context
Noexisteix ben bé una doctrina estructuralista, més aviat un conjunt de respostes i propostes aïllades que tenen com a factor comú qüestionar l'autonomia del que s'ha anomenat "subjectivitat". Els autorsanomenats estructuralistes, aplicant la metodologia de la lingüística estructural de Ferdinand de Saussure, han investigat en diversos camps de les ciències socials, recerques que permeten parlar dediferents estructuralismes. Quan en la dècada del 1960 Sartre s’orienta cap al marxisme, sorgeix un nou mètode de pensar: l’estructuralisme. Claude Lévi-Strauss inicia aquest nou moviment.
-Estructuralisme etnològic. Claude Lévi-Strauss (nascut el 1908), aplica el mètode estructural de la lingüística a l'etnologia i a l'antropologia social. Analitza fenòmens culturals com la mitologia i els sistemesde parentesc. Defensa que la ment imposa formes i lleis estructurals a continguts o comportaments fonamentalment les mateixes per a tots els individus, antics i moderns, primitius i civilitzats.
-Estructuralisme psicoanalític. Jacques Lacan, fent una relectura de l'obra de Freud, s'oposa a la idea del subjecte com a realitat individual centrada en la consciència. "L'home no està enterament en...