L'Europa de l'Antic Règim

TEMA 1. L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM
Una economia agrícola i senyorial
L'economia de l'Antic Règim era bàsicament rural, entre el 80% i el 90% de la població es dedicava a això i aquesta tasca proporcionava el 75% de la producció de béns global.
La propietat de terra:
Durant l'Antic Règim l'agricultura era la font de riquesa més important, i només una petita part de les terres es podienconsiderar propietat privada. Les altres estaven vinculades a un títol nobiliari(Església, corona o municipi) i el titular en treia benefici i exercia jurisdicció, però no la podia vendre.
El conjunt de terres d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial, i contenia la reserva senyorial que estava formada per les terres més productives que el senyor reservava per la seva explotació directa. Laresta del territori estava dividit en masos(amb dimensions suficients per alimentar la família).
Els drets senyorials:
Els drets senyorials eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors pel domini que tenien sobre la terra.
Aquests drets provenien de:
Explotació econòmica de les seves propietats. (Els pagesos feien prestacions personals a la reserva senyorial itambé lliuraven un percentatge de la collita, i el senyor demanava unes taxes per l' utilització de monopolis senyorials. El senyor també gaudia de jurisdicció podia exercir atribucions sobre un territori molt més ampli(senyoria jurisdiccional) que incloïa terres pròpies i alodials.
El delme era l'obligació dels pagesos a pagar la desena part de la collita a l'Església.
Una produccióinsuficient:
Era una agricultura de subsistència, dedicada al policonreu bàsicament de cereals i al autoconsum. Hi havia conreu en camps oberts, on s'hi practicava el guaret. Hi havia les terres comunals. La producció ramadera també era insuficient,i l'alimentació d'animals depenia de herbes. Les collites marcaven el ritme de la collita i periòdicament es patia una crisi de subsistència, i havienrevoltes del pa.
Una població estancada:
La demografia de l'Antic règim es correspon amb l'anomenat cicle demogràfic antic, que es va mantenir fins als inicis de la industrialització i que es caracteritzava per un escàs o nul creixement demogràfic.
La subalimentació, falta d'higiene i escassos recursos mèdics provocaven una mortalitat elevada que es veia mes afectada en els nadons. Lanatalitat era molt alta. La crisi de subsistència sovint era l'origen de una crisi demogràfica, i les malalties i epidèmies s'acarnissaven en una població subalimentada i provocava moltes morts, i això va causar un estancament demogràfic.


La indústria tradicional i les manufactures:
La família pagesa era la unitat de producció bàsica, i s'encarregava tant de treballar a terra com d'elaborar elsproductes artesans per al consum domèstic.
Aquesta producció estava controlada pels gremis, unes agrupacions d'artesans de la mateixa professió que controlaven el volum de producció, les tècniques i els preus.
Els artesans van començar a buscar nous sistemes mes productius per tal d'evitar el control gremial. Amb aquest objectiu es va començar a estendre el treball domèstic, que consistia envendre la matèria primera i que cada família pagesa elaborés el producte a casa seva. Les manufactures eren establiments subvencionats, impulsats per l'Estat, o d'iniciativa privada, que elaboraven determinats articles de luxe, encara que la producció fos manual, tenien treballadors amb sou treballen com si fossin una fàbrica.
La insuficiència dels transports:
Els camins i les carreteres constituïenel sistema de comunicacions d'excel·lència malgrat que els camins reials estaven molt ben conservats, els camins veïnals estaven en males condicions i el transit resultava dificultós. Els vehicles eren el carro i la diligència, moguts per animals de tir.
El segon gran mitjà de transport era la navegació marítima i la navegació fluvial. La marítima utilitzava la força del vent per moure's i el...