L'evolució del joc

1. Introducció i objectius
El joc és una activitat fonamental en el desenvolupament del nen, fins a tal punt que influeix tant en la seva capacitat posterior per adquirir i assimilar nous aprenentatges, com en la seva futura adaptació a la societat imperant. El joc podria considerar-se una activitat social per excel·lència, en la qual poden veure's clarament reflectides les característiques delpensament, emoció i sentiments infantils. Tota l'activitat humana sorgeix d'una necessitat innata d'explorar i controlar l'entorn, augmentant al seu torn la motivació i la iniciativa, de tal forma que tant els nadons com els infants de poca edat, aprenen a través del joc multitud de papers diferents per mitjà de l'observació i la imitació, normes socials, etc., que els serà posteriorment de granutilitat en la seva vida adulta.
Tal com pensen avui dia un gran nombre de psicòlegs i educadors, la infància no és un simple pas cap a l'edat adulta, sinó que té un valor concret en si mateixa. Actualment s'admet que en la infància es troben moltes de les claus del que serà la persona en un futur. Aquesta afirmació ha estat especialment recolzada per Sigmund Freud quan afirmava que "tot home ésla seva infància".
Fins i tot a la LOE podem trobar un article referent al joc el qual considera aquest com a motor del desenvolupament humà i es proposa no separar el joc del treball perquè aquest en sí mateix és una de les millors maneres que té l'infant d'aprendre.
Així doncs, amb aquest treball teòric-pràctic volem, desprès d'investigar i buscar informació sobre el desenvolupament del jocen relació a l'infant i les diferents teories , demostrar que davant d'un mateix joc, infants de diverses edats reaccionen de maneres diferents enfront aquest, tal i com demostren les diverses teories.


2. El joc

2.1. Definició
El joc ha estat sempre present al llarg de tota la història de la humanitat: nens i nenes de totes les èpoques, cultures i religions han jugat. Tot i així, el jocen sí es presenta com una realitat complexa i difícil de definir ja que engloba múltiples accions i activitats.
Es tracta d’un fet paral·lel al desenvolupament de l’ésser humà, és a dir, forma part del comportament humà i, de la mateixa manera que l’ésser humà és nen, adolescent, adult i ancià, el joc recorre juntament amb ell les etapes evolutives: el joc neix, es desenvolupa i mor amb elpensament, les accions i els sentiments de l’ésser humà.
El joc és una activitat que sorgeix de forma natural en els nens i nenes i que constitueix una pràctica forma de relacionar-se amb l’entorn. És a través del joc que descobreixen les seves possibilitats, aprenen a conèixer el mon que els envolta i interpreten la realitat, assagen conductes socials i assumeixen diferents rols, aprenen normes iregulen el seu comportament, exterioritzen pensaments, descarreguen impulsos i emocions alhora que satisfan les seves fantasies. Per aquestes raons es considera el joc com una de les activitats bàsiques de la infància, indispensable per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social dels nens. (Paredes, 2003)
De tota manera no és únicament un fet característic de l’ésser humà sinóque és comú també en els animals.
L’estudi del joc pot realitzar-se des de múltiples àrees: des de la pedagogia, la biologia, la psicologia, l’antropologia...tot i així, es podria dir que qualsevol definició d’allò que és lúdic no és més que un apropament parcial. Així doncs, algunes definicions de diferents autors són:
“Quede entendido que el hombre sólo juega cuando es plenamente tal, y sólo eshombre completo cuando juega. El juego no es un escape de la vida; constituye parte integrante de ésta y permite a todos entendernos mejor y comprender nuestras vidas” (Schiller).
“El juego es una actividad generadora de placer que no se realiza con finalidad exterior a ella, sino por sí misma” (Russell).
“El juego es el niño del trabajo. No hay forma de juego que no encuentre su modelo en...