L'INICI EDAD MODERNA
EL PENSAMENT EN L'EDAT MODERNA.
Als primers segles de l’Edat Moderna (XV i XVI), es va imposar l’humanisme per tota Europa i el pensament europeu del segle XVI es va veure influït por la Reforma protestant.
L’HUMANISME
L’humanisme és un fet de renovació cultural característic del Renaixement, va surgir a Italia al segle XIV i va expandirse por Europa durant els segles XV i XVIgracies a la imprenta i a les acadèmies i universitats.
Els humanistas consideraven l’home no només com a ésser natural sinó també en el seu ésser esencial.
La frase “l’home és la mesura de totes les coses” expresaba mol bé la seua actitud davant la vida. Tot s’analitzava en funció de les repercusions positives o negatives que pogués tenir per a l’home. La seua filosofia eraantropocéntrica i no geocéntrica. S’interessaven molt més pel món natural i social que no per les qüestions espirituals. Déu deixava de ser el terme central de referència en benefici del propi ésser humà.
El pensament humanista situa a l’home en el centre de la seua reflexió, exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l’home per interpretar el món.
L’humanisme es va reflectir en lacultura, l’art i la religió del Renaixement.
Destaquen com a humanistas Nicolau de Cusa, Erasme de Rótterdam, Lluís Vives, Baldasarre Castiglione, Thomas More, entre altres.
LA REFORMA PROTESTANT
Les condicions socials, polítiques i espirituals que caracteritzen l’època del Renaixement van produir, en el si de la societat occidental un moviment revolucionari en el camp de la religió, que ésconegut amb el nom de Reforma.
En realitat aquesta reforma hauria d’anomenar-se més concretament Reforma protestant, perquè també hi va haver una Reforma catòlica, realitzada en el si de l’Esglesia i, a més, una Contrarreforma, o lluita de catolicismo contra el protestantisme.
La Reforma protestant l’inicià un monjo Austí Alemany Martí Luter, que rebutjà l’autoritat del papa.
Martí LuterLuter estructurà la seua doctrina de la manera següent:
El lliure examen, o interpretació lliure de la Bíblia, la qual es consedera con l’única font de revelació, on l’individu és il·luminat directament per l’Esperit Sant. Nega així el valor de la Tradició de l’Església, mentre que la lliure interpretació originarà la multiplicitat de sectes religioses derivades del luteranirme.
Elssagrament són reduïts a dos: Baptisme i Eucaristía, i es suprimiesen el culte a la Verge i als Sants i la creença en el Purgatori.
Se suprimeix tota ostentació als temples, desapareixen les imatges i la litúrgia se simplifica al màxim: s’hi introdueix la llengua del poble i se suprimiesen també la jerarquia i el celibat eclesiàstics.
Així sorgí un nou corrent religios cristià conegut com aprotestantismo que es dividí en altres branques:
El calvinisme.
L’anglicanisme.
El calvinisme.
Les doctrines luteranes van ser dutes a l’extremisme per Joan Calví, un intel·lectual francès establert a Ginebra.
Per a Calví la llibertat humana quedaba eliminada davant l’omnisciència de Déu. Va basar la seua doctrina en que l’home estava predestinat a salvar-se o a condemnar-se; la seua únicafont de fe era la Bíblia, però la fe estava reservada només als predestinats. De tot això es deduïa que una fe molt intensa, acompayada d’una vida pietosa i austera, regida per una moral extremament rígida, devien ser els signes d’haver estat assenyalat per Déu per a la salvació.
Al calvinisme només es mantenen dos sagraments: baptisme i comunió, se suprimeix totalment la jerarquia eclesiàstica iels sacerdots són pastors o guies del poble predestinat.
El calvinisme va tenir més força d’acció que el luteranismo i s’estengué molt ràpidament pels Països Baixos, l’Alemanya Occidental, Escòcia i França.
Joan Calví
L’anglicanisme.
En 1534, el rei Enric VII va promulgar l’Acta de Supremacia, que convertia al rei en cap de l’Església d’Anglaterra, amb capacitat per deduir...
Regístrate para leer el documento completo.