L'ultim vaixell
Páginas: 8 (1860 palabras)
Publicado: 18 de febrero de 2015
Com a equipatge, la Mercé i la LLiber portaven els tres anells de noces que havien conservat. Marcel, el llibre de “Los Miserables”.
Quan es van endinsar cap a les muntanyes dels Ports, el Marcel va traure un petit mapa i li’l va donar a Lliber per a que el guiara.
Van continuar a peu i van anar a una senda que hi havia darrere una pedra. Van vore una casa, que es la que havien d’ anar.El Marcel va dir la contrasenya i van entrar. Una dona els va obrir, es van asseure i van sopar. Més tard van tocar la porta, eren dos homes. Li van preguntar a l’ àvia si “era la sogra del magistrat” i que es quedaria amb ells fins que la pugueren passar a França.
Es van preguntar a Marcel i a l’ Ovidi si volien anar a França o unir-se a la guerrilla. Marcel diu que a la guerrilla i l’Ovidi diu que vol consultar-ho amb son pare.
De moment se’n van amb ells al campament (estava format per a penes 10 persones). No hi havia cap dona, sóls la Mercé perquè la Lliber era Ovidi.
La vida consistia en guàrdies, reunions polítiques i ensenyaven a llegir i a escriure. Els van donar roba i un arma a cadascún.
Un dia estaven parlant el Tort i Marcel i li preguntava “quan entrarien enacció i quan podrien dormir en un llit com cal” (pàg. 117)
Li va dir que el Marqués no volia dónes al campamento (la Lliber es va fer molt nerviosa).
Van demanar voluntaris per anar a portar aigua i van anar Marcel i la Lliber.
Es va fer de nit i Marcel es va fer nuet i es va banyar al riu. Li va dir a l’Ovidi que fera el mateix, però sóls es va llavar el coll, li va dir que les normes noes permitien despullar-se.
Un dia el Marqués es va tancar a la tenda i es va posar a discutir amb el Tort. De sobte, van eixir de la tenda, van agarrar dos armes i les van apuntar a les dones preguntant “qui eren”. Que el magistrat tenia filla i no fill. La iaia li va dir que era una dóna i Marcel no s’ho creia. (pàg. 121).
Comarca dels Ports, 24 de setembre
“Día de los excautivos”L’avia i la Lliber continuaven col.laborant amb la guerrilla. Havien arribat a un acord amb ells, no marxarien cap a França fins que no es posaren amb contacte amb son pare.
Era de nit i van sentir unes passes, i va acudir un xiquet nuet (el Lenin). La Mercé i la Lliber es van alegrar de vorer-lo.
El marqués li va preguntar que feia tot sol i li va contestar que estava ple de guàrdies civils, ques’havia alçat del llit i per la finestra que hi havia al molí es va tirar i va eixir nadant per a avissar-los.
Van alçar el campament per anar a un altre lloc. El marqués es va explicar que Lenin era orfe, l’ Agnès es va enfrontar a un consell de guerra i la van matar. Els seus avis es van fer càrrec d’ell però ara els van assassinar.
El marqués volia dixar al xiquet amb alguna familia que el cuidaraèro Mercé i la Lliber van dir que es quedaria amb elles.
Se’n van anar a un altre lloc i la Lliber portava a Lenin al braç, però va caure i la va portar al braç Marcel i l’ àvia va agarrar al Lenin.
El marqués va dir que el campamento no era un bon lloc pel lenin i elles van dir que esperara una setmana més.
Un día el marqués va cridar l’ àvia i li va dir que com ella era infermera quel’ ajudara que tenia una company amagat a un mas i necesitaba una operació de vida o mort. Ella va aceptar i ho van fer.
La Mercé i el marqués es van fer molt amics. Ell li va dir que era viduo. La seua dóna havia morta quan va donar a llum.
Li va preguntar a l’àvia si pensava tornar a casar-se. Va arribar el Tort i van deixar de parlar.
Comarca dels Ports, 1 d’ octubre de 1939
“Día delCaudillo”
El marqués i Mercè van abandonar el campamento. Més tard van sentir com el Tort cridava l’ alto. Era el marquès malferit. La iaia no hi estava.
El marquès li va dir que l’havia detinguda la guàrdia civil. Li va contar que quan arribaven al mas, estava allí esperant-los. I l’ àvia li va dir que ella s’entregava i que ell fugira a avissar als altres. I aixina ho va fer, però...
Quan es van endinsar cap a les muntanyes dels Ports, el Marcel va traure un petit mapa i li’l va donar a Lliber per a que el guiara.
Van continuar a peu i van anar a una senda que hi havia darrere una pedra. Van vore una casa, que es la que havien d’ anar.El Marcel va dir la contrasenya i van entrar. Una dona els va obrir, es van asseure i van sopar. Més tard van tocar la porta, eren dos homes. Li van preguntar a l’ àvia si “era la sogra del magistrat” i que es quedaria amb ells fins que la pugueren passar a França.
Es van preguntar a Marcel i a l’ Ovidi si volien anar a França o unir-se a la guerrilla. Marcel diu que a la guerrilla i l’Ovidi diu que vol consultar-ho amb son pare.
De moment se’n van amb ells al campament (estava format per a penes 10 persones). No hi havia cap dona, sóls la Mercé perquè la Lliber era Ovidi.
La vida consistia en guàrdies, reunions polítiques i ensenyaven a llegir i a escriure. Els van donar roba i un arma a cadascún.
Un dia estaven parlant el Tort i Marcel i li preguntava “quan entrarien enacció i quan podrien dormir en un llit com cal” (pàg. 117)
Li va dir que el Marqués no volia dónes al campamento (la Lliber es va fer molt nerviosa).
Van demanar voluntaris per anar a portar aigua i van anar Marcel i la Lliber.
Es va fer de nit i Marcel es va fer nuet i es va banyar al riu. Li va dir a l’Ovidi que fera el mateix, però sóls es va llavar el coll, li va dir que les normes noes permitien despullar-se.
Un dia el Marqués es va tancar a la tenda i es va posar a discutir amb el Tort. De sobte, van eixir de la tenda, van agarrar dos armes i les van apuntar a les dones preguntant “qui eren”. Que el magistrat tenia filla i no fill. La iaia li va dir que era una dóna i Marcel no s’ho creia. (pàg. 121).
Comarca dels Ports, 24 de setembre
“Día de los excautivos”L’avia i la Lliber continuaven col.laborant amb la guerrilla. Havien arribat a un acord amb ells, no marxarien cap a França fins que no es posaren amb contacte amb son pare.
Era de nit i van sentir unes passes, i va acudir un xiquet nuet (el Lenin). La Mercé i la Lliber es van alegrar de vorer-lo.
El marqués li va preguntar que feia tot sol i li va contestar que estava ple de guàrdies civils, ques’havia alçat del llit i per la finestra que hi havia al molí es va tirar i va eixir nadant per a avissar-los.
Van alçar el campament per anar a un altre lloc. El marqués es va explicar que Lenin era orfe, l’ Agnès es va enfrontar a un consell de guerra i la van matar. Els seus avis es van fer càrrec d’ell però ara els van assassinar.
El marqués volia dixar al xiquet amb alguna familia que el cuidaraèro Mercé i la Lliber van dir que es quedaria amb elles.
Se’n van anar a un altre lloc i la Lliber portava a Lenin al braç, però va caure i la va portar al braç Marcel i l’ àvia va agarrar al Lenin.
El marqués va dir que el campamento no era un bon lloc pel lenin i elles van dir que esperara una setmana més.
Un día el marqués va cridar l’ àvia i li va dir que com ella era infermera quel’ ajudara que tenia una company amagat a un mas i necesitaba una operació de vida o mort. Ella va aceptar i ho van fer.
La Mercé i el marqués es van fer molt amics. Ell li va dir que era viduo. La seua dóna havia morta quan va donar a llum.
Li va preguntar a l’àvia si pensava tornar a casar-se. Va arribar el Tort i van deixar de parlar.
Comarca dels Ports, 1 d’ octubre de 1939
“Día delCaudillo”
El marqués i Mercè van abandonar el campamento. Més tard van sentir com el Tort cridava l’ alto. Era el marquès malferit. La iaia no hi estava.
El marquès li va dir que l’havia detinguda la guàrdia civil. Li va contar que quan arribaven al mas, estava allí esperant-los. I l’ àvia li va dir que ella s’entregava i que ell fugira a avissar als altres. I aixina ho va fer, però...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.