L Utilitarisme

L'utilitarisme
Iñaki conejos Mezquita
Ética 4 Eso A 2015

Origen de l’utilitarisme
• Defensa que la moral consisteix a cercar el màxim bé per al màxim
nombre.
• I a distribuir el benestar de maneraimparcial segons el principi de
casdascú.
• Es un model d’ètica que cerca la felicitat i que vincula aquesta
felicitat a la realització d’actes útils.
• Té com a mínim uns altres cinc antecedentsfilosòfics:
l’epicureisme, el nominalisme, la teoria dels ídols de F. Bacon,
l’empirisme i el liberalisme il·lustrat.

El criteri utilitarista I
• Per a un utilitarista el problema del bé últim no tésentit; simplement la felicitat.
• Podríem definir l'utilitarisme com l'ètica que afirma
què és bo allò que ens útil per a ser feliços.
• És una proposta d’«hedonisme», és a dir, de recerca
del plaer.
•És una teoria que considera que cal mesurar els
nostres actes per les conseqüències que se’n deriven.

El criteri utilitarista II
• Jeremy Bentham defineix així l'ètica: «L'ètica,
en general, pot serdefinida com l'art de dirigir
les accions dels homes a la producció de la
més gran quantitat possible de felicitat per a la
major part d'aquells, els interessos dels quals
estan a la vista».

La sumade plaers
• La pregunta que hem de fer per justificar el valor dels nostres
actes seria: «¿què succeiria si tothom fes el mateix que jo vull
fer?».
• El fet que cadascú cerqui el seu bé pels caminsque li plagui, no
nega que algunes accions són millors que altres.
• En l’utilitarisme la felicitat agregada és superior i preferible a la de
caire individual.
• Bentham definia així la utilitat al«Prefaci» del seu Fragment sobre
el govern: «La utilitat d’una tendència, d’una acció o d’un objecte
és definida com la propietat de produir felicitat».
• La utilitat s’oposa a la nocivitat de l’acció ode la tendència. I la
felicitat és: «Un mot emprat per designar la suma de plaers
experimentats durant la quantitat de temps que es consideri».

El càlcul felicitari I
• Els diferents interessos...