L´Hort Dels Cirerers El Tractament Escenic Dels Personatges

Exercici d’escenificacions comparades:

“El tractament escènic del personatge”







"L'HORT DELS CIRERERS"

Antón Txèckov














"Tot el que vaig voler va ser dir honestament a la gent: Mirin-se a vostès mateixos i vegin que dolentes i monòtones són les seves vides. L'important és que la gent s'adoni d'això, perquè llavors segurament crearan per a ells mateixosuna vida diferent i millor ... I mentre aquesta vida diferent no existeixi, seguiré dient-li a la gent una vegada i una altra: si us plau, comprenguin que la seva vida és dolenta i monòtona."
Antón Txèckov.

Amb aquest exercici es pretén fer un anàlisi exhaustiu dels tractaments escènics de tres dels personatges de l'obra "L'hort dels cirerers" d'Anton Txèchov. Amb l'observació que se’n potfer d’aquests a partir de la lectura del text, es tractarà de comparar les diferents caracteritzacions que han adoptat els personatges segons tres muntatges de diferents directors: Giorgio Strehler (Il giardino dei ciliegi Piccolo Teatro de Milano, 1974), Peter Brook (La cerisaie CIRT, 1981) i Matthias Langhoff/Manfred Karge (Der Kirschgarten Schauspielhaus Bochum, 1981).

Primerament, seriainteressant analitzar l’obra de Txèckov i el tractament que sol donar als seus personatges. L’autor edifica una poètica pròpia inspirada en la realitat social coetània de la vida russa i basada en l’art de la suggestió. Insinua, sovint amb ironia i mesura, la crisi terminal d’uns models, unes formes de vida i unes institucions socials específiques.
L’autor al·ludeix, en les seves obres, a una vida mésfeliç i ofereix meditacions sobre la condició humana i la recerca malenconiosa del sentit de la vida, de l’autenticitat o de la llibertat. L’aspiració d’aquesta poètica consisteix a provocar la sensibilitat i la imaginació del lector o espectador. Replet de subtileses i detalls, ens convida a mantenir-nos actius, a indagar i a reflexionar.

Els personatges de Txèckov no són arquetips d'herois,sinó éssers capaços d'estimar i odiar al mateix temps, de patir i gaudir, revelant així la profunda ambigüitat que caracteritza l'home. Els seus "herois" són figures rutinàries, monòtones, emmarcades en els llocs comuns de cada dia. Vençuts per la passivitat i la inacció, viuen drames interioritats. No es resolen per l’acció, sinó que, incapacitats per actuar, es deixen endur pel destí, per unamena de fatalitat. Són vides que naufraguen en un mar d’indiferència i rutina.

"L'hort dels cirerers" està ambientada en el context històric i social de la Rússia de finals del segle XIX i primers anys del XX, un període de grans canvis socials iniciat quaranta anys abans, el 1861, amb l'emancipació dels esclaus, que va permetre el sorgiment d'una generació diferent i ansiosa de canvis, però queva produir també la ruïna de gran part de l'aristocràcia terratinent, incapaç de subsistir sense esclaus. I aquí tenim el tema principal de l'obra: la decadència d'una classe social acostumada a viure de l'injust benefici d'un règim feudal anacrònic.
Centrada en el declivi d'una família aristòcrata russa de finals del segle XX, l'obra evidencia al mateix temps l'ascens progressiu de la burgesia,i simbolitza un passat d'injustícia, d'explotació humana, però la seva destrucció última amb la finalitat de construir parcel·les d'estiueig està lluny de representar un futur millor. D'aquesta manera els personatges s'aferren al seu jardí de cirerers, símbol no només d'una riquesa que es perd, sinó també d'una època que ja no tornarà.
En aquesta obra no hi ha guanyadors ni perdedors. El missatgeés clar: tot i les reformes, tot i els canvis socials, tot i que els nobles s'empobreixin i els burgesos s'enriqueixin, la injustícia del món preval. Txèkhov va descriure "L'hort dels cirerers" com "una comèdia i de vegades més aviat una farsa". Aquesta dualitat entre el tràgic i el còmic, palpable al llarg de tota l'obra, atorga aquest característic aire absurd.

CARACTERITZACIÓ DELS...