L

L’art de la comèdia

Lluís Homar dirigeix i protagonitza aquesta traducció al català de l’obra de Filippo. Escrita al 1964, L’art de la comèdia parla sobre la versemblança, es a dir, la capacitat desemblar “real”. Això crearà un conflicte entre realitat i ficció que implicarà a una companyia de teatre i un perfecte.
L’immens escenari del Nacional, es veu despullat i es converteix en les pròpiesentranyes del teatre: veurem els muntadors, les maquilladores i els propis actors canviant-se mentre va avançant l’obra. Això deixa encara més clar el tema principal de què ens parla l’obra deFilippo: realitat contra ficció, o, un teatre al servei de la societat.
Abans de que l’escenari es converteixi en un petit poble d’Itàlia als anys 60, Lluís Homar, ens parla sobre el paper del teatre a lasocietat, quins són o haurien de ser els seus deures, quina és la seva utilitat, etc.
I per mostra, un botó. Comença l’obra. Un prefecte i el seu secretari acaben d’arribar al seu nou lloc de treball.Tot això en el mateix matí que un greu accident ferroviari té mobilitzades gran part de les forces públiques del país.
El prefecte es disposa a rebre tota una sèrie de personatges locals que haviendemanat audiència amb tal de resoldre diferents conflictes. Una persona no prevista a la llista, passa al davant de tots per ordre del mateix prefecte. Es tracta d’Oreste Campese, el director d’unacompanyia familiar de teatre que ha perdut la seva carpa a causa d’un incendi. El prefecte el fa passar confiant en passar una bona estona xerrant amb ell, recordant la seva pròpia etapa d’actor aficionati relegant una mica més els problemes.
Els interessos de Campese i el prefecte no coincideixen. No obstant, durant una bona estona veurem com els interessos i concepcions del món del teatre dels dospersonatges són incompatibles. La trobada acaba en desacord. Així, tots dos indignats, un marxa amenaçant l’altre amb enviar els seus actors enlloc dels personatges locals gràcies a la caixa dels...