LA REPÚBLICA de Plató
Páginas: 5 (1027 palabras)
Publicado: 13 de marzo de 2014
LA REPÚBLICA de Plató
LLIBRE IV 427c-445e
La ciutat justa , com es va dir , presenta tres classes i cadascú assumeix la qualitat per complir la funció que li era pròpia , ja que eren elles les que li permetien canalitzar la naturalesa i funció de la classe :
Comerciant - temperant
Guardià - temperant - Valerós
Governant - temperant - Valerós - Prudent
En afirmar la igualtat de l' Estatamb l'individu , s'ha de trobar en l'ànima les parts que corresponen a la ciutat i verificar que totes dues tenen les mateixes qualitats i per tant són dignes dels mateixos qualificatius . Si la composició de la ciutat part de l'individu , les parts d'aquest són les mateixes que aquella , de manera que la interrogant principal és saber del cert si totes les funcions les assumeixen una sola parto hi ha en realitat tres parts en què cada qual assumeix la seva funció psicològica pròpia o si per contra l'ànima sencera assumeix cada cosa que vulguem fer . Les tres parts que es correspondrien amb les classes de la ciutat o Estat serien :
Part racional: Sabiduria o prudencia
Part irracional: Valentia
Part apetitiva: ens permet desitjar els plaers del menjar i la reproducció de l'espècieLA REPÚBLICA de Plató
LLIBRE VII (PART 2)
Sòcrates comença afirmant que tot el que s'ha dit sobre la matemàtica , la geometria, la sterometría i l'astronomia no són altra cosa que el preludi de l'autèntica melodia que cal aprendre : la dialèctica . Sòcrates compara la dialèctica amb un viatge que l'ànima servint-se de la raó i , sense intervenció de cap sentit , s'eleva cap alque és cada cosa en si i , sense disistir en la seva anàlisi , arriba a aconseguir , amb el només auxili de la intel · ligència , el que és el bé en si . Alhora , compara la dialèctica amb un alliberament d'unes cadenes ja que és qui permet tornar de les ombres cap a les imatges i el foc i ascendir des de la caverna fins al lloc il · luminat pel sol i al poder mirar allà encara als animals ni a lesplantes ni a la llum solar , sinó únicament als reflexos divins que es veuen en les aigües ia les ombres d'éssers reals (El mite de la caverna). Afirma que aquests últims són els efectes que produeix tot l'estudi de les ciències enumerades anteriorment , les quals permeten elevar a la millor part de l'ànima cap a la contemplació del millor dels éssers , de la mateixa manera que abans s'elevava ala part més perspicaç del cos ( la vista ) cap a la contemplació d'allò més lluminós que hi ha a la regió material i visible . Després de fer referència als preludis de la melodia , Glaucó demana a Sòcrates que comenci a estudiar a la melodia en si . Per això li demana que expliqui quina és la naturalesa de la facultat dialèctica i en quantes espècies es divideix i quins són els seus camins .Sòcrates de manera contundent i una mica rude li diu que no té inconvenient però que Glaucó li serà impossible que el segueixi. Comença afirmant que la dialèctica és l'única ciència que pot marcar el camí cap al coneixement del bé en si . Argumenta que això es deu al fet que totes les altres arts i disciplines versen sobre opinions i desitjos dels homes , i sempre dedicades a la cura de les cosesnascudes i fabricades . Per la seva banda, les més elevades com la geometria o l'astronomia no fan més que somiar amb el que hi ha però són incapaços de contemplar en vigília mentre , valent-se d'hipòtesis , deixen aquestes intactes per no poder donar compte d'elles . Per tant , el mètode dialèctic és l'únic que , deixant de banda les hipòtesis , s'encamina cap al principi mateix per trepitjar -hiterrreno ferma , a la vegada , permet que l'ull de l'ànima , assumit en un bàrbar fangar , pugui elevar-se a les altures , utilitzant com auxiliars a les disciplines anteriorment enumerades ja que són
LA REPÚBLICA de Plató
LLIBRE VII (PART 2)
una mica més clares que l'opinió encara més fosques que el coneixement . La dialèctica ha de passar per un procés de comprovació , revisió i...
LLIBRE IV 427c-445e
La ciutat justa , com es va dir , presenta tres classes i cadascú assumeix la qualitat per complir la funció que li era pròpia , ja que eren elles les que li permetien canalitzar la naturalesa i funció de la classe :
Comerciant - temperant
Guardià - temperant - Valerós
Governant - temperant - Valerós - Prudent
En afirmar la igualtat de l' Estatamb l'individu , s'ha de trobar en l'ànima les parts que corresponen a la ciutat i verificar que totes dues tenen les mateixes qualitats i per tant són dignes dels mateixos qualificatius . Si la composició de la ciutat part de l'individu , les parts d'aquest són les mateixes que aquella , de manera que la interrogant principal és saber del cert si totes les funcions les assumeixen una sola parto hi ha en realitat tres parts en què cada qual assumeix la seva funció psicològica pròpia o si per contra l'ànima sencera assumeix cada cosa que vulguem fer . Les tres parts que es correspondrien amb les classes de la ciutat o Estat serien :
Part racional: Sabiduria o prudencia
Part irracional: Valentia
Part apetitiva: ens permet desitjar els plaers del menjar i la reproducció de l'espècieLA REPÚBLICA de Plató
LLIBRE VII (PART 2)
Sòcrates comença afirmant que tot el que s'ha dit sobre la matemàtica , la geometria, la sterometría i l'astronomia no són altra cosa que el preludi de l'autèntica melodia que cal aprendre : la dialèctica . Sòcrates compara la dialèctica amb un viatge que l'ànima servint-se de la raó i , sense intervenció de cap sentit , s'eleva cap alque és cada cosa en si i , sense disistir en la seva anàlisi , arriba a aconseguir , amb el només auxili de la intel · ligència , el que és el bé en si . Alhora , compara la dialèctica amb un alliberament d'unes cadenes ja que és qui permet tornar de les ombres cap a les imatges i el foc i ascendir des de la caverna fins al lloc il · luminat pel sol i al poder mirar allà encara als animals ni a lesplantes ni a la llum solar , sinó únicament als reflexos divins que es veuen en les aigües ia les ombres d'éssers reals (El mite de la caverna). Afirma que aquests últims són els efectes que produeix tot l'estudi de les ciències enumerades anteriorment , les quals permeten elevar a la millor part de l'ànima cap a la contemplació del millor dels éssers , de la mateixa manera que abans s'elevava ala part més perspicaç del cos ( la vista ) cap a la contemplació d'allò més lluminós que hi ha a la regió material i visible . Després de fer referència als preludis de la melodia , Glaucó demana a Sòcrates que comenci a estudiar a la melodia en si . Per això li demana que expliqui quina és la naturalesa de la facultat dialèctica i en quantes espècies es divideix i quins són els seus camins .Sòcrates de manera contundent i una mica rude li diu que no té inconvenient però que Glaucó li serà impossible que el segueixi. Comença afirmant que la dialèctica és l'única ciència que pot marcar el camí cap al coneixement del bé en si . Argumenta que això es deu al fet que totes les altres arts i disciplines versen sobre opinions i desitjos dels homes , i sempre dedicades a la cura de les cosesnascudes i fabricades . Per la seva banda, les més elevades com la geometria o l'astronomia no fan més que somiar amb el que hi ha però són incapaços de contemplar en vigília mentre , valent-se d'hipòtesis , deixen aquestes intactes per no poder donar compte d'elles . Per tant , el mètode dialèctic és l'únic que , deixant de banda les hipòtesis , s'encamina cap al principi mateix per trepitjar -hiterrreno ferma , a la vegada , permet que l'ull de l'ànima , assumit en un bàrbar fangar , pugui elevar-se a les altures , utilitzant com auxiliars a les disciplines anteriorment enumerades ja que són
LA REPÚBLICA de Plató
LLIBRE VII (PART 2)
una mica més clares que l'opinió encara més fosques que el coneixement . La dialèctica ha de passar per un procés de comprovació , revisió i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.