L’art Del Segle Xix – La Figura Humana

L’ART DEL SEGLE XIX – LA FIGURA HUMANA



[pic]
Aristide Maillol:
Dos nus en un paisatge , 1895
http://www.march.es/arte/madrid/exposiciones/figuras/temporal.asp

INDEX

INTRODUCCIÓ ....................................................................... 2
NEOCLASSICISME ................................................................3-6
ROMANTICISME ................................................................... 7-11
EL REALISME......................................................................... 12-14
L’ESCOLA DE BARBIZON.................................................... 15-16
GERMANTAT PRERAFAELISTA.......................................... 17IMPRESSIONISME................................................................... 17-21
EL SIMBOLISME...................................................................... 21-22
CONCLUSIONS........................................................................ 23
BIBLIOGRAFIA........................................................................ 24







El segle XIX comença realment a les acaballes del s. XVIII, quan esclata la RevolucióFrancesa (1789 - 1799), i s'inicia el llarg cicle de revolucions liberals que marquen la primera meitat del segle XIX: (1820, 1830, 1848) i que transformarà radicalment el mapa polític d'Europa. Aquest procés històric, trastornarà tot el continent europeu, i asseurà les bases de l'Europa de les nacions i l'Estat Liberal, consolidant el paper dirigent de la burgesia i enterrant definitivamentl'Antic Règim.

La Revolució Industrial i els processos de transformació econòmica i social, van transformar la societat europea del segle XIX. Les innovacions científiques i tècniques, la mecanització dels processos productius i la invenció de nous materials, serà un dels capítols essencials de l'acceleració artística que es produeix en aquesta època. Així mateix, les transformacions socials queprovoca determinaran el desenvolupament d'una nova classe social, el proletariat, les seves condicions de vida i treball, acabaran sent reflectides en algunes dels corrents artístics de l'època.

En aquest context històric de canvis, l'art i els artistes s’entreguen a una cerca de formes noves d'expressió. En començar el segle, la nova classe dirigent, la burgesia, s'identificarà amb l'estilNeoclàssic, del que admira l'ordre racional, davant dels excessos de l'estil barroc. Però la burgesia més progressista, la de tarannà i aspiracions democràtiques, s'inclinarà cap als corrents romàntics, més passionals. El pensament liberal havia descobert a l'individu. En la seva solitud els esperits troben en l'espectacle de la natura el reflex de les seves emocions i els seus sentiments. Encara que lesAcadèmies intentaran fixar els criteris del bon gust, alguns artistes afirmaran la seva llibertat creadora enfront de nous conceptes estètics, que només alguns genis aconseguiran a expressar totalment. Amb la creixent autonomia creativa dels artistes, es produirà el fenomen de la seva progressiva integració en els circuits del mercat de l'art.

A mitjans de segle, la consciència dels greusproblemes socials impulsarà el desenvolupament del corrent realista. Influït pels ideals positivistes, el realisme tracta amb despietada objectivitat els temes tradicionals i eleva a categoria artística la vida quotidiana de les classes treballadores, davant l'escàndol i la incomoditat de les classes dirigents, més a gust amb les convencions academicistes i els temes grandiloqüents o històrics. Ambaquest corrent culmina el llarg període durant el qual l'art occidental s'ha basat en els principis clàssics de representació forjats i assimilats durant el Quattrocento florentí.

En l'últim terç del segle alguns artistes trencaran amb aquesta tradició i obriran un procés de cerca d'un nou llenguatge estètic, més d'acord amb els canvis que s'estaven produint en el seu entorn social. Els...