L’elefant Encadenat
Páginas: 3 (693 palabras)
Publicado: 12 de junio de 2012
L’ELEFANT ENCADENAT
- No puc, la vaig dir, no puc!
- Segur?, em va preguntar ell?
- Sí. Res m’agradaria més que poder seure davant d’ella i dir-li lo que sento... Però sé que no pic.El Gordo va seure a l’estil de buda en aquelles horribles butaques blaves del seu consultori. Va somriure, em va mirar als ulls i, abaixant la veu com ho feia sempre que volia que l’escoltésatentament, va dir-me:
- Deixa’m que t’ho explique...
I sense esperar la meua aprovació, Jorge va començar a explicar.
Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradavadels circs eren els animal. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com vaig sever més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes,una mida i una força descomunals... Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que liempresonava una de les potes.
L’estaca, però, no més era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, emsemblava obvi que un animal capaç d’arrancar un arbres de soca-rel amb la seua força, havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.
El misteri encara en sembla evident.
Què elsubjecta, doncs?
Per què no fuig?
Quan jo tenia cinc o sis ans encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant.Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.
Llavors vaig fer la pregunta òbvia: “Si està ensinistrat, per què el lliguen?”
No recordo haver rebutcap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna altra vegada....
- No puc, la vaig dir, no puc!
- Segur?, em va preguntar ell?
- Sí. Res m’agradaria més que poder seure davant d’ella i dir-li lo que sento... Però sé que no pic.El Gordo va seure a l’estil de buda en aquelles horribles butaques blaves del seu consultori. Va somriure, em va mirar als ulls i, abaixant la veu com ho feia sempre que volia que l’escoltésatentament, va dir-me:
- Deixa’m que t’ho explique...
I sense esperar la meua aprovació, Jorge va començar a explicar.
Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradavadels circs eren els animal. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com vaig sever més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes,una mida i una força descomunals... Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que liempresonava una de les potes.
L’estaca, però, no més era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, emsemblava obvi que un animal capaç d’arrancar un arbres de soca-rel amb la seua força, havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.
El misteri encara en sembla evident.
Què elsubjecta, doncs?
Per què no fuig?
Quan jo tenia cinc o sis ans encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant.Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.
Llavors vaig fer la pregunta òbvia: “Si està ensinistrat, per què el lliguen?”
No recordo haver rebutcap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna altra vegada....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.