L’illa Del Carrer Dels Ocells

L’illa del carrer dels ocells

Nom: resumencopiado
Curs: 2 ESO
Grup: A
Data: 10/02/11Assignatura: Català
Professor: nom del professor
1.Resum del llibre
Capítol 1
Quan l’Àlex es va despertar, el pare seia a terra i tenia una pistola entre lesmans. El pare l’estava netejant i greixant perquè aniria a matar alemanys. Li va ensenyar a muntar i desmuntar la pistola, i moltes nits ho feia amb ell per practicar-ho. Després li va ensenyar a apuntar. Cada matí, quan encara era negra nit, el pare anava cap a la feina. L’Àlex s’amagava al sostremort o elpare l’amagava al búnquer. De vegades el portava d’amagatotis al magatzem de la fàbrica. En Barukh era l’encarregat i sempre parlava amb ell. Era molt savi, però no li va revelar el secret de la pistola; li ho havia promès al pare. De ben segur que si el dia que es van emportar a la mare pel carrer el pare i jo hi haguéssim estat, no se l’haurien endut pas.
Capítol 2
L’Àlex tenia un ratolíblanc. En Barukh els odia. Però tenir un ratolí es semblant a altres animals de companyia. Parlava amb el seu ratolí i li ensenyava coses. Sabia que no l’entenia... Tenia prohibit sortir de l’amagatall fins que el pare arribés. No li amoïnava que el pare no tornés... era alt i fort. De seguida que arribava de la feina, en sentir el xiulet, saltava i l’abraçava ben fort.En Barukh va venir a casa i ell i el pare van estar parlant de la guerra. Un dia l’Àlex es va enfadar amb el pare perquè va treure un tema que no li va agradar. Abans, el pare i la mare discutien per si anar a viure a palestina. El pare no ho volia. La mare sempre defensava que totes les persones érem iguals. Deia que si talles les arrelsd’un arbre, es mor i si talles les d’una persona no es mor, però viu entristit. El pare no hi estava gaire d’acord. Ell li feia costat perquè ella li en feia, però ara sap que tenia raó.
Capítol 3
El que més por li feia era quedar-se sense el pare. Els Alemanys estaven fent una selecció i concentrant-los a tots al pati de la fàbrica. Van avisar-los de que no ho era, no seleccionaven a ningú;tots havien de pujar al tren per exterminar-los... L’Àlex, en Barukh i el pare es van amagar i quan els van trobar, els van fer anar cap al pati. Potser algú els havia delatat per veure si així es salvava... En Barukh i el pare van anar planejant com salvar a l’Àlex. Un cop al tren, de seguida que veiés el número 78 hauria de sortir corrents cap a dins de la porta. Era una casa enrunada. Arribatel moment, en Barukh li donaria una empenta a l’Àlex. Ho va aconseguir i, malgrat la por, es va escapolir i fins al soterrani. Quant de temps hauria d’esperar perquè hi anés el seu pare?
Capítol 4
Des que vivien al gueto, els nens anaven al número 78 a jugar, encara que els hi estava prohibit perquè les parets es queien a trossos. Això va passar per un bombardeig. Mai no se’ls hauria acuditque el dret d’anar pel carrer fos res d’especial. Abans de les deportacions tenien fins hi tot un descampat on jugaven a futbol i aquesta casa enrunada, però sempre hi ha hagut la frontera. A les botigues poloneses hi havia més menjar i més bon preu. Els Polonesos odiaven als Jueus.
La mare li va explicat l’origen del nom del carrer dels ocells: Quan encara no hi havia cotxes, hi havia una...