L’ÀMBIT URBÀ I PERIURBÀ DE RHODE ENTRE EL 195 AC I EL SEGLE II DC

L’ÀMBIT URBÀ I PERIURBÀ DE RHODE
ENTRE EL 195 AC I EL SEGLE II DC

Articles
(Edat Antiga)

Aleix Jiménez i León (Llicenciat en història)

L

a fundació massaliota de Rhode (Roses, Alt
Empordà) va viure el seu moment d'esplendor
durant l'hel•lenisme. A principi del segle II
aC va patir un final sobtat. L'arribada dels romans a
la costa catalana durant la segona guerra Púnica vacausar estralls en la major part dels poblaments del
territori, Rhode no en va ser una excepció.
El 195 aC: el final de la fundació massaliota

seria, tal com indiquen les fonts escrites, l'àmbit
on es trobarien amotinats els hispans l'any 195 aC.
Els materials recollits en les excavacions de la zona
d'extramurs han aportat una cronologia de final del
segle III aC i inici del segle II aC.Aquest amotinament de Rhode s'ha d'entendre en el
context de les revoltes indígenes produïdes al tombant dels segles III aC i II aC. Aquest conflicte hauria
estat d'una important rellevància vist que va obligar
a la intervenció directa d'un cònsol romà, Cató, un
dels màxims dirigents de la República romana. Que
a Rhode es produeixi un amotinament denota el clar
posicionament d'aquesta poblacióa favor del bàndol
indígena, fet que tenint present l'element grec de la
fundació massaliota
l'hauria d'haver fet
més propera al bàndol romà, tal com
feren Massalia i Emporion.

Les fonts clàssiques han permès situar el final
d'aquesta fundació massaliota a l'any 195 aC. Tit Livi
explica que les tropes romanes dirigides per Cató que
es trobaven camí d'Empúries varen intervenir contral'amotinament hispà al castellum de Rhode (AbUrbeCondita, llibre 34, 8, 4). Gràcies a les diferents campanyes d'excavació es
coneix que la població
es va refugiar a la zona
del turó de Santa Maria.
Arran de les diferents
campanyes coneixem
les defenses rere les
Un altre element
quals es protegien els
important d'aquest
habitants. Els resultats
moment és la desd'aquestes campanyes
cripciódels amotihan permès identificar
nats com a hispans
al peu d'aquest promonper part de Tit Livi.
tori el traçat d'una muAquest fet descriu
ralla, la qual s'ha relaperfectament la simcionat directament amb
biosi en una sola
Pou hel·lenístic del Turó de Santa Maria
el castellum que cita Tit
identitat dels antics poFoto: Dra. A. M. Puig
Livi (Pena 2006). Aquesta
bladors grecs amb elsconstrucció s'ha relacionat amb un context del final ibers. Els resultats arqueològics, malgrat que siguin
de la segona guerra Púnica, moment en el qual Empo- resultats parcials, mostren una presència majoritària
rion es posiciona a favor del bàndol romà. D'aquesta de materials ibèrics en els espais intramurs de la muestructura defensiva se'n coneix tot el traçat de llevant ralla hel•lenística. Esconeix amb certesa un incredel turó de Santa Maria. Aquesta important muralla ment de la presència de terrisses i àmfores ibèriques a
tanca tot l'àmbit per l'est i deixa un espai obert de tres Rhode al llarg del segle III aC. En aquest punt cal fer
metres a la zona meridional. L'espai s'ha relacionat esment al reclam que suposava per a les poblacions
amb una hipotètica porta que obriria cap a lazona de indígenes els pròspers poblaments grecs de la costa,
la desembocadura del rec Fondo. Després d'aquesta Rhode i Emporion, amb els quals varen mantenir imzona d'obertura la muralla reprèn el seu traçat en di- portants relacions comercials, sobretot relacionada
recció a l'oest, segurament iniciant el tancant del turó amb els cereals.
per la zona sud. A la zona nord, just en l'àrea on esva descobrir aquesta edificació, s'observa un gir del
Pel que fa al conflicte, si es fa cas de l'explicació de
traçat de 90º en direcció oest, que inicia el tancat del Tit Livi, la intervenció romana hauria estat fulminant,
turó per la zona septentrional. Aquest espai, doncs,
13

LLIGAMS 9 - ARTICLES
i hauria derrotat ràpidament els hispans amotinats, ja
que de seguida les tropes es...