M. fortes

FORTES, M., 1953. “The Structure of Unilineal Descent Groups”, American Anthropologist, Vol. 55, pp. 25-39. (Fragment principal segons selecció de N. Graburn en Readings in Kinship and Social Structure).
Meyer Fortes va ser un antropòleg social (funcionalista estructural) britànic nascut a Sud-àfrica. L’article sobre l’estructura dels grups de filiació unilineal tracta un dels grans campsd’estudi de l’antropologia, concretament el del parentiu. Podem observar com Radcliffe-Brown és el promotor d’aquest pensament i coneixement. Malinowski també apareix sovint en el text, ja que és una peça clau en l’estructuralisme. Dins el parentiu, es refereix a la vessant de filiació, i no d’aliança. Meye Fortes es centra especialment en les societats que habiten territoris africans. Amb el mètoded’anàlisi que presenta l’autor en l’article és simplement, intentar comprendre la maquinària per la qual es fan efectives les normes en una societat determinada. El que no arriba a aconseguir és el com les normes aconsegueixen ser el que són.

Com bé dèiem el text de Meye Fortes tracta sobre els grups de filiació. Des d’un punt de vista més aviat estructuralista, es descriu detalladament les societatsbasades de grups de filiació unilineal. El problema el qual intenta argumentar per arribar a una bona conclusió final, és el de intentar explicar com les normes i les bases d’aquestes societats arriben a ser el que són dins d’aquestes mateixes societats. Això, doncs, és intentar buscar el perquè alguns poblats o grups actuen de determinada manera, és a dir, quines són les seves bases socials. Isobretot quina metodologia s’ha d’utilitzar per poder fer aquests tipus d’investigacions.
Primerament, l’article exposa aquest grup de filiació com a organització corporativa. En aquesta primera instància fa referència a dos antropòlegs molt coneguts dins la matèria, com són Maine i Max Weber. Coneixem així la filiació com a estructura, anomenada generalment llinatge. Aquest llinatge és elreconeixement de l’individu en el seu grup de parents i pot fer-se per relació comú determinat, amb el qual s’estableix un lligam genealògic. El clan agrupa parents sobre una profunditat genealògica major fins a un antecessor comú el qual poden establir-se exactament un lligam que esdevé normalment mític o simbòlic.
El mode de funcionament d’un sistema de llinatges depèn del tipus d’institucions legalsde les societats. Aquest fet provoca que sorgeixin les organitzacions polítiques dins un grups reduït i unilineal. D’aquestes organitzacions més autònomes se les anomena segmentàries. Totes les funcions, doncs, tant legals com polítiques recauen en el context del sistema del llinatge. Moltes vegades s’ha expressat que la transmissió de l’herència i els drets d’un llinatge influïa en la dinàmicade les relacions socials, especialment en les societats que en aquell temps eren qualificades de primitives.
Els grups corporatius, que hem esmentat anteriorment, són grups estables amb regles clares de funcionament i una estructura interna capaç de regular les relacions entre els membres mitjançant l’assignació d’atribucions -drets i obligacions- a cada un d’ells, d’acord amb la posició que ocupaen la xarxa estructural.
Es caracteritza perquè els seus membres comparteixen objectius comuns, com l’administració dels béns del grup i la defensa respecte els enemics. L’estabilitat dels grups corporatius organitzats al voltant del parentiu perdura més enllà de la mort dels membres del grup, ja que es reprodueix de generació en generació. En una societat homogènia, això és possible, ja quequalsevol persona pot ser substituïda per la mateixa categoria sense provocar canvis en l’estructura social. Aquest fet va relacionat amb una sentència que va afirmar Maine: les corporacions no moren mai. Dit així, significaria que el llinatge té com a característica important la seva continuïtat o la seva perennitat temporal.
A més del que anteriorment comentàvem d’una continuïtat després...