m.rosa i terra baixa

MARIA ROSA
L'obra de Maria Rosa, escrita per Àngel Guimerà al segle XIX, és una de les obres més representatives d'aquest autor, amb una temàtica amorosa i dramàtica, que va ser escrita per encàrrec per l'actriu Maria Guerrero.
La Maria Rosa és una noia del proletariat que viu amb una gran amargor perquè han detingut al seu marit, l'Andreu, per l'assassinat del capatàs. El porten cap a Ceutaon un temps més tard mor. Mentre això passava, en Marçal volia tenir a la Maria Rosa seva, però ella s'estimava a l'Andreu i encara sabent que ell havia mort no volia estimar a cap altre home, i es va traïr ella mateixa enamorant-se d'en Marçal. En Marçal va conseguir casar-se amb la Maria Rosa i la nit de les noses la Maria Rosa el va matar quan en Marçal li confessà que ell va ser qui va matar alcapatàs i no l'Andreu, fent així que condemnessin a l'Andreu i ell n'era l'únic responsable de la seva mort.
Hi ha un triangle amorós entre en Marçal, l'Andreu i la Maria Rosa; el que sent en Marçal per la Maria Rosa és un desitg sexual (Eros) i el que sent ella per ell també, quan l'Andreu mor, en Badori és qui té la rivalitat amb en Marçal per aconseguir a la Maria Rosa. En Marçal demostrenaquesta passió vers la Maria Rosa quan explica que va anar a veure-la mentre rentava la roba:
“Marçal: [...] Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me punxava tot jo; però hi era a propet! I ella al torrent, arremengada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregat ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure posant-hi elsabó, cobrint-ho amanyagant-ho, sense adonar-se'n, com si fes postures. I jo, què bèstia, eh? Hi gosava com si fos dintre.”
Al veure a la Maria Rosa rebregant la roba, s'imaginava dins de la roba que ella està rentant, mentre es punxava amb els esbarzers, li produïa una sensació de plaer. Aquests són elements sadomasoquistes pel desig de possessió. La Maria Rosa també expressa la seva passió versl'Andreu explicant com es van coneixer:
“Maria Rosa: [...] Un vespre, vet aquí que sopàvem a vora del cup veremadors i veremadores. Jo era d'esquena a l'Andreu [...] La llum de les graelles li pegava de manera que la seva ombra ballava davant meu a terra. Jo que dic: -Mireu's-e el trepitjador: balla igual que un mico.- [...] l'ombra ja no ballava, i es va anar fent menuda, i va estendre un braç, ide cop me sento que em fiquen pel coll una cosa freda. Jo que faig un xiscle, i la vull atrapar, aquella cosa freda que m'anava per endintre, i que era un gotim de garnatxa [...] I jo, sense saber com, volent-ho atrapar, el vaig esclafar, el gotim, tota roja, rient i enfadada.”
En aquest fragment del diàleg de la Maria Rosa, hi ha molts elements que expressen erotisme, com el foc, els homes i lesdones, la dansa, l'extensió d'un membre, la penetració del gotim, la reacció violenta i les sensacions que experimenta la Maria Rosa que barrejen el dolor i el plaer (està enfadada i rient). Encara que la Maria Rosa també expressa passió la per en Marçal a través d'un somni que va tenir:
“Maria Rosa: Que la nit passada vaig somiar... que en Marçal era el meu marit, i que el tenia al llit, al meucostat, al lloc de l'Andreu [...] Ell no ho sé que hi ha vist en mos ulls que ara al plegar, com que ja fosquejava, de cop m'ha agafat epl cos i m'ha volgut estrényer! [...] que aquell refrec i aquell alè que sentia eren els mateixos del somni! I ja ho saps tot: que fins avui he pogut fugir d'en Marçal, que m'encén tota, que em xucla com la serp... que no sé per què em sembla que hi ha en ell unmal home; i amb tot, me n'hi aniria com... si jo tingués molta set i ell fos aigua!”
En aquest somni que té la Maria Rosa, fa servir la metàfora per expressar el desig que té vers en Marçal.
La història no només es centra en el tema amorós, també hi ha components sociològics que reforcen aquests conflictes amorosos, la manera d'estimar-se que tenen en Marçal i la Maria Rosa està condicionada a...