n bhcnjh

1. Els components de l’acció humana.

1.1. Noció d’acció.

Les accions es poden incloure dins la categoria general dels esdeveniments, entenent per tals determinats canvis en un objecte o conjunt d’objectes. Els esdeveniments poden ser dels tipus següents:
successos. Per exemple, la caiguda d’un llamp que pot fer caure un arbre; el gerro de la taula ha caigut i s’ha fet a miques.processos. Per exemple, la pujada de la marea, que pot desencallar una embarcació avarada.
canvis d’estat. Per exemple, la congelació de l’aigua que es converteix en gel; deixar de tenir febre...
les accions humanes són també una classe d’esdeveniments, però està clar que no tots els esdeveniments són accions (parlar, pensar, caminar, colpejar, insultar).

Una acció és la intervenció o no intervenciód’un agent humà en el decurs de les coses. Per tant, el concepte acció només és aplicable als éssers humans, perquè implica un agent humà que és qui intervé (o no intervé) en el decurs dels esdeveniments (vindria a ser-ne el protagonista).

Segons la consciència i la voluntat de les accions, es poden classificar en: inconscients i conscients (involuntàries, no voluntàries i voluntàries):

Lesaccions inconscients són les accions que faig sense adonar-me que les faig: parlo mentre dormo, canvio de canal de la tv. sense adonar-me que ho faig...)
Les accions conscients involuntàries són les accions que ens adonem que les fem, però no teníem la intenció ni el desig de fer-les. Per exemple, posar-se vermell, em fet caure el gerro de la taula, em llençat un paper al terra...
Les accionsconscients i no voluntàries són les accions que ens adonem que les fem però, tot i no desitjar realitzar-les, les fem perquè alguna cosa ens obliga a fer-la. És a dir, són accions que fem en contra de la nostra voluntat. Per exemple, jo no vull, però els meus pares m’han obligat a venir a classe; a causa de la tortura he hagut de confessar.
Les accions conscients i voluntàries són aquelles accions quem’adono que les faig i les faig volent, amb la intenció de fer-les, havent-ho decidit.
La voluntat es pot definir com la capacitat humana de determinar-se a obrar per raons i motivacions de tipus intern. Per exemple, comprar un producte, casar-se, estudiar matemàtiques, escalar una muntanya, conduir un cotxe, jugar a escacs, etc.
A més en tots aquests casos, un agent actua amb la intenciód’assolir un determinat fi. Per això, les accions provenen de la reflexió, segons uns motius (creences, desigs, fins, etc.). És a dir, allò que fem voluntàriament ho fem expressament.

Segons Donald Davidson, una acció és un esdeveniment físic causat per determinats estats mentals de l’agent, especialment per les seves creences (representacions mentals que tenen la capacitat d’iniciar l’acció) idesigs (estats mentals que motiven l’acció a través d’intencions, fins, deures, capricis, propòsits...). Sense aquests estats mentals no hi ha pròpiament acció. És particularment interessant que segons Davidson, les creences i desigs causen l’acció.


Dos escaladors, en Joan i en Pere, estant pujant una muntanya difícil. En Pere rellisca i cau, però en Joan pot subjectar-lo amb una mà. Ara bé, enJoan odia en Pere i, a) desitjaria veure’l mort; a més, b) creu que si afluixa la mà, en Pere caurà i morirà amb tota seguretat. De totes maneres, els principis morals d’en Joan li impedeixen de deixar-lo caure. Però, l’esforç és massa fort i, finalment, en Pere es desprèn i cau al precipici. El moviment d’en Joan d’obrir la mà ha estat una acció, l’acció de matar o, almenys, de deixar morir enPere? Direm que no ja que, en el moment en què es va produir el moviment de la mà, el desig d’en Joan no va actuar i no va ser-ne la causa.
(Exemple proposat per Donald Davidson. Veure Manuel García Carpintero, Las palabras, las ideas y la cosas, Barcelona, Ariel, 1996, p.478-479).

En aquest sentit, la capacitat d’actuar es fonamenta en la nostra manera de relacionar-nos amb allò que...