n.k.hk,.lk.k
Páginas: 15 (3581 palabras)
Publicado: 13 de mayo de 2014
Una breu història de Paleoart
Els primers exemples de paleoarte es basen en la tradició de la imatgeria bíblica i en les convencionals estampes que il·lustraven la història natural i retrats d'animals del segle XIX. Encara que es va desenvolupar el coneixement dels descobriments transcendentals en la geologia, els il·lustradors s’encabotaven en representar la història de la Terra d’acordamb els sis dies de la Creació, tal com es relata en la Bíblia.
Pintura de Julius Schnorr von Carolsfeld que representa el cinquè dia de la creació del món, en el qual Déu crea els animals marins i les aus.
Els fòssils van ser entesos inicialment com les restes de criatures antediluvianes que van ser destruïdes pel Diluvi bíblic, de manera que els animals actuals no tenien res aveure amb els antediluvians. No obstant això, la idea d'un diluvi catastròfic també estava sent desafiada pel registre geològic. Cada vegada més la investigació geològica anava establint la importància d'un registre acurat de l'estratigrafia i es va fer evident que a les diferents capes els corresponien restes fòssils diferents.
A París, l'anatomista comparatiu Georges Cuvier (1769-1832) vainiciar el procés de reconstrucció de criatures extintes a partir de restes fòssils. També va popularitzar l'ús d'il·lustracions d'aquestes reconstruccions esquelètiques. Almenys això és el que diuen la majoria d'autors i repeteixen per la web, quan la veritat és que l'autèntic pioner va ser el naturalista Joan Baptista Bru de Ramon (1740-1799) qui el 1793 va fer la reconstrucció d'un mamíferextint gegant, al que va anomenar "Megatherium".
Joan Baptista Bru, Megatherium (1793). Font Agathaumas
Amb el temps es van utilitzar les il·lustracions per reconstruir escenes completes de les diferents etapes prehistòriques. No obstant això, la inclusió d'aquestes escenes senceres del passat en les obres científiques va trigar a ser acceptada. La Societat Geològica de Gran Bretanyava arrufar les celles i va criticar als científics que formulaven teories especulatives, de manera que els homes de ciència que estaven ansiosos de preservar la seva reputació professional, van deixar de publicar res que pogués interpretar-se com especulatiu. Per això mai va publicar Cuvier els dibuixos en què s'havia afegit una estructura corporal i la musculatura als esquelets reconstruïts.Duria Antiquior (Ancient Dorsetshire), 1830. Litografia il·luminada per George Sharf (1788-1860), basant-se en una aquarel·la original d'Henry Thomas de la Beche (1796-1855)
La primera "escena completa" de tema prehistòric va ser pintada pel geòleg britànic Henry Thomas de la Beche (1796-1855). La seva aquarel es va convertir en la base per a una litografia acolorida denominada DuriaAntiquior o antic comtat de Dorset, publicada el 1830 amb la finalitat d'estimular el negoci de la col·leccionista de fòssils Mary Anning (1799-1847).
La il·lustració es basava en els recents descobriments de fòssils, entre els quals es van identificar l'ictiosaure i el plesiosaure. Encara que la litografia original no va tenir gran distribució, va reaparèixer després en diferentspublicacions, incloses obres populars dirigides a un públic general. Representa un punt de vida dividit, innovador, que va tenir gran influència en els altres il·lustradors, on s'observa la recreació de la vida animal tant per sobre com per sota l'aigua. No es coneix com ni perquè va tenir aquesta idea, encara que és similar a l'experiència visual proporcionada pels aquaris, encara que la popularitatd'aquests artefactes va ser posterior, a mitjan segle XIX. Alguns creuen que la idea va sorgir dels dispositius de busseig que es s’utilitzaven en el salvament de naufragis (Rudwick, Scenes from Deep Time, pp. 43-8; també Stephen Jay Gould, Leonardo s Mountain of Clams and the Diet of Worms, Vintage, London, 1999, pp. 57-73).
No obstant això, el primer exemple de Paleoart pot ser considerat la...
Els primers exemples de paleoarte es basen en la tradició de la imatgeria bíblica i en les convencionals estampes que il·lustraven la història natural i retrats d'animals del segle XIX. Encara que es va desenvolupar el coneixement dels descobriments transcendentals en la geologia, els il·lustradors s’encabotaven en representar la història de la Terra d’acordamb els sis dies de la Creació, tal com es relata en la Bíblia.
Pintura de Julius Schnorr von Carolsfeld que representa el cinquè dia de la creació del món, en el qual Déu crea els animals marins i les aus.
Els fòssils van ser entesos inicialment com les restes de criatures antediluvianes que van ser destruïdes pel Diluvi bíblic, de manera que els animals actuals no tenien res aveure amb els antediluvians. No obstant això, la idea d'un diluvi catastròfic també estava sent desafiada pel registre geològic. Cada vegada més la investigació geològica anava establint la importància d'un registre acurat de l'estratigrafia i es va fer evident que a les diferents capes els corresponien restes fòssils diferents.
A París, l'anatomista comparatiu Georges Cuvier (1769-1832) vainiciar el procés de reconstrucció de criatures extintes a partir de restes fòssils. També va popularitzar l'ús d'il·lustracions d'aquestes reconstruccions esquelètiques. Almenys això és el que diuen la majoria d'autors i repeteixen per la web, quan la veritat és que l'autèntic pioner va ser el naturalista Joan Baptista Bru de Ramon (1740-1799) qui el 1793 va fer la reconstrucció d'un mamíferextint gegant, al que va anomenar "Megatherium".
Joan Baptista Bru, Megatherium (1793). Font Agathaumas
Amb el temps es van utilitzar les il·lustracions per reconstruir escenes completes de les diferents etapes prehistòriques. No obstant això, la inclusió d'aquestes escenes senceres del passat en les obres científiques va trigar a ser acceptada. La Societat Geològica de Gran Bretanyava arrufar les celles i va criticar als científics que formulaven teories especulatives, de manera que els homes de ciència que estaven ansiosos de preservar la seva reputació professional, van deixar de publicar res que pogués interpretar-se com especulatiu. Per això mai va publicar Cuvier els dibuixos en què s'havia afegit una estructura corporal i la musculatura als esquelets reconstruïts.Duria Antiquior (Ancient Dorsetshire), 1830. Litografia il·luminada per George Sharf (1788-1860), basant-se en una aquarel·la original d'Henry Thomas de la Beche (1796-1855)
La primera "escena completa" de tema prehistòric va ser pintada pel geòleg britànic Henry Thomas de la Beche (1796-1855). La seva aquarel es va convertir en la base per a una litografia acolorida denominada DuriaAntiquior o antic comtat de Dorset, publicada el 1830 amb la finalitat d'estimular el negoci de la col·leccionista de fòssils Mary Anning (1799-1847).
La il·lustració es basava en els recents descobriments de fòssils, entre els quals es van identificar l'ictiosaure i el plesiosaure. Encara que la litografia original no va tenir gran distribució, va reaparèixer després en diferentspublicacions, incloses obres populars dirigides a un públic general. Representa un punt de vida dividit, innovador, que va tenir gran influència en els altres il·lustradors, on s'observa la recreació de la vida animal tant per sobre com per sota l'aigua. No es coneix com ni perquè va tenir aquesta idea, encara que és similar a l'experiència visual proporcionada pels aquaris, encara que la popularitatd'aquests artefactes va ser posterior, a mitjan segle XIX. Alguns creuen que la idea va sorgir dels dispositius de busseig que es s’utilitzaven en el salvament de naufragis (Rudwick, Scenes from Deep Time, pp. 43-8; també Stephen Jay Gould, Leonardo s Mountain of Clams and the Diet of Worms, Vintage, London, 1999, pp. 57-73).
No obstant això, el primer exemple de Paleoart pot ser considerat la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.