N.o.i.a normal

En Huang Pig i el porc de la sort
Al nord de la Xina hi ha la gran muralla, una muralla de milers de quilòmetres que separava les grans ciutats de planes extenses i plenes d'herba.
En aquellesplanes hi vivien molts pobles que eren molt hàbils muntant a porc. En aquells pobles, tenir un bon porc era una gran fortuna, potser, la més gran fortuna de totes.
En Huang Pig era un granger que teniasi no el millor, un de els millors porcs de tota la regió. Era era molt gran i agil, rosa, amb uns dents mol brillants i ulls brillants.
Un matí en Huang Pig va sortir de casa seu per anar al mercati va veure que el seu porc no hi era. La corda amb la que el mantenia lligat per les nits estava trencada. No savia si s'havia escapat o li havien robat.
Al cap d'una estona se'n va anar al mercat,i la verdule li va preguntar:
- Què fas que no et veig muntat a el teu porc? Està malalt?
- No – va respondre en Huang Pig – m'he despertat aquest matí i ja no estava on l'havia lligat.
Però enHuang Pig no es veia trist. De fet, tenia la mateixa expressió calmada com sempre.
Ben aviat es va escampar la notícia i tot el poble sabia de la desgràcia d'en Huang Pig. "Però està sent molt valent",deien els veïns, "ha d'estar destrossat per dins".
El ferrer li va comentar: "Fas bé de somriure, però sabem que el teu cor suporta una pena molt gran, ja que perdre el teu porc és la desgràcia mésgran que podies haver patit".
En Huang Pig no va acceptar aquest consol, i va respondre:
"Qui ho diu que això ha estat una desgràcia? Ningú pot preveure com aniran les coses."
I de fet, tenia raó.Un mes després de que el seu porc se n'anés algú va picar la porta de casa i, en obrir, va resultar ser el porc que havia tornat per trobar a faltar les pastanagues caramel·litzades. A més, no haviatornat sol, havia conegut una magnífica porqueta que s'havia quedat amb ell.
Ara, els vilatans estaven morts d'enveja. En Huang Pig no només tenia un porc, si no que en tenia dos de magnífics. El...