S'Acosta Un Front Fred Que Deixrà Neu A Cotes Baixes

ARGUMENT:
Aquesta història, narrada per la Gisbet un dels protagonistes, comença el dilluns dia vuit de març del 2010, quan l’autobús de l’institut es queda atrapat al mig de la carretera a causa de la neu que ha començat a caure a dos quarts de dues del migdia.
Una de les rodes del autobús ha patinat i durant un segon, s’ha sembrat el pànic al vehicle, la Gisbet agafada de la mà d’enSigfrid, el noi que li agrada, s’ha espant molt....El conductor en Ramon s’ha anat a assegurar que tot funciones correctament, però una de les rodes ha quedat penjant al marge i es impossible treure-la, com més accelera, més s’encalla...
Al autobús es troben la Gisbet, en Sigfrid, en Lluc, la Samanta, en Ramon el conductor i la Raquel la monitora.
Passaven les hores al bus, i la Gisbet aprofita percomençar el treball de català, “ les seves memòries”, que decideix anar reculant partint del dia d’avui i que va gravant amb la gravadora de la seva germana Fiona.
Finalment, veient que el temps passava i la neu no afluixava, la Gisbet recomanar anar a can Sevall el mas dels pares de la Joana una amiga de l’institut, ja que aquests els hi poden proporcionar tractors per moure l’autobús i si mésno un refugi per passar el temporal. I així ho van fer, el pare de la Joana en Camil, i la seva àvia Isaure, no van tenir cap inconvenient d’ajudar aquella gent enmig de la tempesta...
La Joana es va alegrar molt de veure els seus amics, ja que ella havia fet cas de la seva àvia i no havia anat a l’institut....Però tots estaven inquiets, can Sevall era un mas molt garant, i no sabien res de lesseves respectives famílies, inclús la Joana que esperava la seva mare, la Carina, que ja feia una estona que havia plegat de treballar del CAP de Santa Coloma, i ja estava de camí...
Al cap d’una estona van sentir un soroll sospitós, i en Camil es va acostar a veure que passava... I d’entre aquella neu espessa en va aparèixer una noia jove amb unes mini faldilles i un top, que anava xopa dedalt a baix...

Els cinc nois, de seguida els hi va sonar aquell rostre, i al cap d’una estona la van reconèixer, era la noia que sempre estava al revolt del convent asseguda amb una cadira i que veien cada dia al passar amb el bus...Era una prostituta.
La noia es deia Viki, i va demanar aixopluc amablement causa de la neu que queia sense parar des de ja feia hores...I naturalment els de canSavall la van acollir generosament, com havien fet amb bus accidentat....
Al cap d’unes quantes hores, va aparèixer en Llucià de can Miralles, una família dels voltants del veïnat, amb la que els de can Sevall mai havien tingut molt bona relació, per conflictes entre veïns del passat...Però l’havia Isaura, sempre havia estat més implicada i dolguda que els altres, ja sigui pels seus noranta anys devida o per algun altre motiu personal i misteriós del que ningú mai n’havia sentit a parlar.
El motiu d’aquella visita tan inesperada i mes en un dia com aquell era que el vell de can Miralles, en Simó, havia mort la nit passada i la funerària a causa de la neu no havia pogut venir a buscar el cadàver. En Llucià, el seu fill, havia pensat que potser aparcant les seves diferencies, en un casd’extrema necessitat els de can Savall ajudarien i permetrien guardar el difunt a la capella que pertanyia al mas...L’avia Isaura tan dolguda i enfadada com aparentava no ho volia pas, i sen va desentendre directament. Però degudes les circumstàncies en Camil sense tenir-les totes va accedir...
Al cap d’una estona, un soroll de motor va ressonar a fora de la gran casa, i en Camil va tenir l’esperança deque fos la seva dona la Carina, i efectivament era ella. L’Amind i en Mohamed els treballadors del mas, la van ajudar a arribar a la casa, però no venia sola, l’acompanyaven una noia jove amb una criatura...La Carina els va explicar que era la Patrícia, la cangur del Biel, el nedo de quatre mesos que portaven, que anaven de camí al metge quan els va enxampar la nevada, i la Carina els va...