T 12 La Segona Republica Española

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
( 1931-1936)
INTRODUCCIÓ:

• El resultat de les eleccions del 12 d'abril de 1931 va donar la victòria a les forces
republicanes i va adquirir un caràcter de plebiscit ( *referendum) contra la monarquia.
• Davant aquesta situació Alfonso XIII va renunciar a la Corona i el 14 d'abril es va proclamar la
República.
• El nou règim esmostrava com una oportunitat per democratitzar i modernitzar l'Estat
mitjançant reformes econòmiques i socials.
• No obstant això la República va néixer en circumstàncies difícils en l'àmbit internacional: d'una banda
la crisi del capitalisme després del *crac de 1929 i a Europa el feixisme havia
començat la seva escalada i posava en perill els sistemes democràtics.
• La falta de tradiciódemocràtica a Espanya , la conflictivitat social, la lentitud de les
reformes i l'oposició dels grups conservadors van conduir a la inestabilitat política.
• Tant el primer govern republicà ( una coalició de forces progressistes), com el
següent de dretes van haver d'avançar les eleccions, el triomf del Front Popular d'esquerres
al febrer del 36 , va anar el pretext perquè els enemics de laRepública
decidissin alçar-se en armes contra ella.

1. La proclamació de la República i el període Constituent
1.1 Les eleccions i el govern provisional
El 12 d'abril es van celebrar eleccions municipals mitjançant sufragi universal masculí, la
participacióva ser molt alta i les candidatures republicà- socialistes van triomfar a les grans
ciutats i en la major part dels nuclis industrials.
El 14 d'abril els regidors electes de Éibar, València, Sevilla, Oviedo, Zaragoza, Barcelona...
van proclamar la República mentre la població eixia a celebrar-ho, el rei va renunciar a la potestat
real i abandó el país, partint cap a l'exili.
A Madrid esconstitueix un govern provisional que es va presentar en el Ministeri de la
Governació i es va proclamar oficialment la Segona República espanyola.
Els membres d'aquest govern representaven a les forces de la conjunció republicà-
socialista: republicans conservadors, d'esquerres i radicals, socialistes i nacionalistes
catalans i gallecs. Al marge quedaven els nacionalistes bascos, ladreta monàrquica i el obrerisme més radical( comunistes i anarquistes) .

El govern provisional va convocar eleccions a Corts constituents pel 28 de juny.
Paral•lelament el govern va decretar una sèrie de mesures d'extrema urgència , les promeses de
canvi de la nova República van comptar amb el suport popular, però també amb l'animadversió
dels grans propietaris agrícoles , l'oligarquiafinancés, part de l'exèrcit i l'Església.
Les eleccions generals del 28 de juny van tenir alta participació, la victòria va ser a la coalició
republicà- socialista.
1.2 La Constitució de 1931
Els diputats electes van formar les noves Corts republicanes i l'executiu va quedar en mans de la
coalició vencedora que va ratificar en els seus càrrecs al cap del govern, Alcalá Zamora i als
ministresdel govern provisional.
S'elabora la Constitució del 1931. Marcat caràcter democràtic i progressista, principis:
− L'Estat es configurava de forma integral, però acceptava la possibilitat de constituir
governs autònoms en algunes regions.
− El poder legislatiu residia en les Corts, l'executiu al govern ( ministres i cap de
govern i president de la República) i el poder judicial esconfiava a jutges
independents.
− Àmplia declaració de drets i llibertats i preocupació pels temes socials ( vot
des dels 23 anys i, per primera vegada, es concedia el vot a les dones , laïcisme de l'Estat,
no declarava cap religió com a oficial i reconeixia el matrimoni civil i el
divorci).
Manuel *Azaña va substituir en la prefectura del govern a Alcalá Zamora i aquest va passar a ser...