Treball contrastiu entre la novel·la Tirant lo Blanc i la pel·lícula Tirant lo Blanc

Treball contrastiu entre la novel·la Tirant lo Blanc i la pel·lícula Tirant lo Blanc


Aquest és un treball contrastiu entre la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i la pel·lícula de Vicente Aranda amb el mateix títol. En primer lloc, parlarem de les diferències argumentals, temàtiques i de tractament dels personatges. Tot seguit, farem una ullada en el trasllat del codi escrit alcodi audiovisual i després parlarem del tipus d’adaptació cinematogràfica que se n’ha fet. Per últim, argumentarem la tria del títol i la imatge metafòrica.

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que relata les aventures d’un jove cavaller bretó, Tirant, qui té un ideal: honorar l’ordre de cavalleria que va rebre d’un ermità. A Londres adquireix fama com a cavaller i serà cridat peralliberar Rodes i posteriorment Constantinoble, dels turcs. A la ciutat coneix la princesa Carmesina i ambdós s’enamoren bojament. Enmig de les corredisses de palau i les batalles, la Viuda Reposada intentarà separar Tirant i la princesa, però finalment, Carmesina i el cavaller es casaran. Desafortunadament, Tirant morirà de malaltia poc després, i la princesa expirarà també de dolor.
L’argumentanterior respon a la novel·la escrita, i en voldríem destacar les diferències que s’observen a la pel·lícula. Per exemple, hi trobem supressions en l’extensió: la pel·lícula comença amb l’arribada de Tirant a Constantinoble i no hi apareixerà cap altre batalla. La història també adopta un nou enfocament amb el trencament de la segona cama de Tirant, cosa que no apareix en la obra original. A partird’aquest moment, prendrà importància l’amenaça de matrimoni per part del Capità turc amb la princesa, i tot plegat es resoldrà amb el trencament de l’honestedat de Carmesina amb el cavaller. Al llibre aquest capítol (CDXXXVI) es contempla com el punt àlgid de la relació entre la princesa i Tirant, en canvi a la pel·lícula adopta un sentit essencial en el conflicte del tron. Altres diferències serienl’episodi del mirall com a engany per Tirant per part de la Viuda, on no apareix Carmesina. Tampoc no trobem les justes esmentades en el llibre, i les batalles que hi apareixen ho fan de forma breu, probablement per l’alt cost que es deriva de la seva filmació.
En quant a la temàtica, la novel·la ofereix gran varietat. En destacaríem el seu realisme, que la fa ser mirall de la realitat de l’època ila dota d’increïble versemblança. Sent una novel·la essencialment cavalleresca, la podem considerar també de caràcter social per la gran multitud d’estaments que hi apareixen representats. La podem considerar de caràcter eròtic, ja que l’amor físic pren un paper molt rellevant durant tot el curs del relat. El caràcter psicològic de la profunditat dels personatges i la desvinculació en elsestereotips i els convencionalismes de la literatura cavalleresca (l’heroi no és invencible) són també un punt important com a innovació en aquesta obra. Finalment, caldria dir que l’humor i la ironia juguen també un paper rellevant. No obstant, el gran focus temàtic de la obra és l’ordre de cavalleria i els seus pilars: l’amor, l’honor i la guerra. En contraposició, la pel·lícula desvia els focustemàtics. Aquests seran més aviat el conflicte del tron i l’amor (tant carnal com emocional) que ofereixen un nus interessant de seguir revestit d’un atractiu per al públic.
Pel que fa als personatges i referint-nos ara al relat, val a dir que com havíem esmentat amb anterioritat, Martorell els fa humans, reals i palpables (senten, pateixen i es moren de malaltia) de tal manera que ens siguin propers,mitjançant curoses descripcions i diàlegs que deixen entreveure les seves personalitats. En la pel·lícula trobem uns personatges també propers a nosaltres, ens ho semblen per la facilitat que té la imatge de transmetre sentiments, reaccions, moviments i gesticulacions reals i quotidianes. Caldria esmentar que en la novel·la trobem personatges rodons, és a dir, que evolucionen, com també plans....