V Ctor Catal

Víctor Català
Vida
Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís) nasqué a l'Escala el 1869. Propietària rural, alternà l'administració del seu patrimoni amb algunsviatges i, sobretot, amb una intensa dedicació a la literatura. De formació autodidacta, la seva irrupció en el món literari de principis de segle causà un gran impacte. Durant moltde temps es reclogué al seu poble natal, on morí el 1966.
Obra
Deixant de banda la poesia i el teatre, de to menor, la producció literària de Víctor Català consta de narracionscurtes i de novel·les i està presidida per dos llargs períodes de silenci que permeten de dividir-la en tres etapes.
La primera, que va des de 1902, any de publicació de Dramesrurals, fins a 1907, any de publicació de Caires vius, és, qualitativament, la més important. Les narracions curtes anomenades drames rurals, per exemple, accentuen els elementsmés negres i tràgics de la vida rural i, constituïdes en gènere, esdevingueren una de les creacions més originals de la narrativa modernista. De tota manera, el punt cabdald'aquesta etapa ve marcat per la novel·la Solitud (1905), una de les obres fonamentals de la literatura catalana contemporània.. Una visió pessimista del món rural, habitat perpersonatges primaris i brutals, provoca la crisi espiritual de la protagonista
La segona etapa abraça els anys compresos entre 1918, data de publicació de la novel·la Un film (3000metres), i 1930, en què aparegué el recull de narracions Contrallums. En conjunt, aquest període es caracteritza per l'assaig vacil·lant de noves formules narratives, assaig que, vala dir-ho, no reeixí.
La tercera i darrera etapa comprèn dos volums de narracions: Vida mòlta 1950 i Jubileu (1951) on intentà d'allunyar-se de la cruesa dels llibres anteriors.