xxxx

1.
El text que ens disposem a comentar té com a tema central la
afirmació, en els consells que Maquiavel dirigeix ​​al príncep, d'aquest realisme
pragmàtic que se cenyeix a la vida real, fugint,tant d'ideals repúbliques imaginàries,
com de actituds excessivament bondadoses que no suposarien sinó la ruïna del
príncep.

2.
Maquiavel (Florència 1469-1527) és una de les figures mésdestacades del Renaixement. Humanista estudiós del món clàssic, particularment
nostàlgic de la política de la república romana, sol ser considerat el creador de la
"ciència política" en sentit modern, vadirigit a un príncep
3
-Hi ha una gran diferència entre com són les coses i com haurien de ser.
-Si un príncep vol mantenir-se al poder ha d'aprendre a adaptar-se a les circumstàncies.

Maquiavelludeix al fet que l'ésser humà tendeix a l'egoisme, cosa que està allunyat de la comunitat perfecta que hauria de donar. Això el porta a l'afirmació que el mal està en la naturalesa humana pel queaquell que intenti ser bo amb tothom caurà en la ruïna. Al governador cal exigir eficàcia, no moralitat.
Segons Maquiavel, el governador de cometre actes immorals per assolir el bé públic, i si volmantenir-se en el poder, actuarà contra la moral, buscant eficàcia en la seva actuació. Maquiavel defensa l'Estat en què el governador actuï sempre per la defensa de l'Estat.


4
Ningú en moltssegles s'ha aproximat a igualar o seguir la naturalesa del poder a manera tan realista com Maquiavel.
Maquivelo sens dubte ha aconseguit superar el pas del temps. Moltes idees que va plasmar en el príncepsegueixen sent tan útils com ho van ser en la seva època. Lamentablement, pocs polítics estan disposats a deixar el joc de la corrupció, per començar a jugar al veritable joc de la política, on esbusca el benestar de la ciutadania, per poder guanyar-se el poder i el benestar personal.
Els líders més poderosos del món consulten aquest llibre i tot aquell que de la política fa la seva vida....