ÀNGEL GUIMERÀ, MAR I CEL (resum)


Mar i Cel. Àngel Guimerà
Trajectòria literària de l’autor
Àngel Guimerà va néixer a Tenerife l’any 1845 i va morir a BCN el 1924. Era fill de mare canària i de pare català. Va residir allí fins als vuit anys. No fou reconegut om a fill legítim fins uns anys després del seu naixement. Un fet que hauria marcat de manera decisiva el seu caràcter fins al punt e reflectir-se en la seva obra.Després de la mort del pare es va traslladar al Vendrell. De seguida es va adaptar a la llengua i la cultura del país.
El 1869 va publicar a La gramalla el poema “Lo rei i el conseller”. El 1870 va entrar en contacte amb els sectors catalanistes, primer com a poeta, després com a dramaturg.
Guimerà i el teatre del seu temps. Generalitzacions
Des dels seixanta, el romanticisme era la tendènciapredominant en el teatre català. Dos gèneres: el melodrama i el drama.
Pitarra  autor destacat, quan Guimerà començà la carrera, dominava l’escena nacional. Paròdies de drames històrics romàntics
Soler es va decantar per les comèdies de costums i els drames rurals.
Guimerà tenia afany de renovació, que cristal·litza en una primera etapa en tragèdies històriques d’estil romàntic, on l’autormostra una preocupació per la versemblança històrica i psicològica i un refús dels excessos sentimentals, i després, en l’etapa de la maduresa, en una sèrie de drames realistes que incorporen temes contemporanis i on es destaca la voluntat d’acostar el llenguatge a la parla col·loquial.
Guimerà arribarà pressionat per un entorn que el valora com a autor que pot donar prestigi i dignitat literària al’escena catalana, cosa que feia pensar que es decantaria pel drama històric, dedicat a enaltir les glòries del passat, en sintonia amb la Renaixença, però es decantarà per la tragèdia.
Guimerà figura pública
Activitats:
S’incorpora al moviment de la Renaixença i col·labora amb el naixent catalanisme polític. Això es paral·lel a l’inici de la seva carrera.
Funda el setmanari La Renaixença imés tard el dirigeix.
President de la Lliga de Catalunya.
President de l’Ateneu Barcelonès.
Membre de l’IEC.
Els seus discursos van ser publicats amb el títol: Cants a la Pàtria.
Se li va atorgar la Creu de la Legió d’Honor per part del Govern francès.
S’uneix al grup: La jove Catalunya i la revista La Gramalla.
Es va convertir en Mestre en Gai i Saber.
Li volien concedir el Premi Nobel deLiteratura, però el govern espanyol ho va impedir.
Aspectes destacats:
Va néixer sense que els seus pares estiguessin casats. Va falsejar la seva data de naixement.
Molts dels seus personatges són en part rebutjats per les seves creences i la seva cultura.
Va experimentar un amor frustrat.
Guimerà tenia una peculiar vivència de l’erotisme.
Ens mostra amb gran força passions psicològiquescomplexes.
Alguns temes: el mestissatge, l’orfenesa, la passió amorosa, etc.
La idea del desarrelament és una constant en la seva obra.
El Dramaturg
La producció teatral d’Àngels Guimerà es pot agrupar en tres etapes:
L’etapa inicial, tragèdies romàntiques: És l’etapa de les tragèdies en vers. Incorporen alguns aspectes del major realisme. Es destacà especialment per seguir una propostaprogramàtica d’alguns dels seus amics.
En el context del teatre català dominaven els drames rurals o històrics. La insatisfacció que molts intel·lectuals catalans sentien davant d’aquest teatres els mogué a buscar-ne una alternativa per atorgar un prestigi. Així, es donà un intent de recuperar el nom de tragèdia. S’allunyà de l’encarcarament retòric. Es recuperava la funció de la vella tragèdia(Shakespeare, Blaguer).
Guimerà aprèn del mode balaguerià, però incorpora l’ús del decasíl·lab blanc. Crea personatges de caràcters universals.
Guimerà fou triat per tirar endavant la creació d’una tragèdia catalana. En aquesta etapa, incorpora la tragèdia romàntica en vers, amb una visió de l’heroi ètic, lluita contra la injustícia, etc.
Protagonistes:
Els mostra de manera angoixada i obsessiva....