Ètica

UNITAT 11: ACCIÓ MORAL
Kohlberg: Psicoleg que va fer un estudi sobre la moral. Hi havia sis estadis:
Nivell preconvencional: (fins 10 anys)
Estadi 1: obediència i càstig
Estadi 2: intercanvi d’interessos.
Nivell convencional:
Estadi 3: “bon minyó” (agradar als altres)
Estadi 4: normes socials són útils pel funcionament (responsabilitat)
Nivell postconvencional:
Estadi 5: dretsprioritaris
Estadi 6: reconeixement de principis ètics fonamentals
Els problemes de l’acció moral
Es poden classificar en:
Problemes de casuística: Saber si una determinada acció, en unes circumstàncies concretes s’ha de fer o no.
Problemes de moral: Es tracta de determinar quines normes de conducta són acceptables.
Problemes d’ètica o filosofia moral: Reflexionar sobre els diferents codis morals ila seva justificació.
El discurs moral:
Tracta de les accions morals, dels actes humans bons i dolents, intenta recomanar la forma més correcta d’actuar i ens ajuda en la presa de decisions. Els enunciats d l’ètica no són informatius, sinó normatius i valoratius.
La seva finalitat és regular el comportament humà per aconseguir la vida bona o felicitat. És lícit preferir la teoria als fets.Si una teoria genera conseqüències indesitjables que contradiuen les nostres emocions.
Ètiques materials i ètiques formals:
Ètiques materials: expliquen en què consisteix el bé i el mal, diuen que cal fer. S’anomenen ètiques de contingut. Si les valoracions bàsiques d’aquestes ètiques fan referència a les finalitats i les conseqüències de les accions morals son ètiques teleològiques.
Ètiquesformals: es fixen en les condicions que ha de complir l’acció moral correcta, expliquen el com de la conducta moral. S’anomenen ètiques de condicions. És el cas de les ètiques deontològiques o del deure. Una ètica ideològica, Immanuel Kant (1724-1804) considera que les accions morals bones són aquelles que es fan amb bona voluntat.
Quan una ètica material té com a valoració bàsica el plaer es diuque es tracta d’una ètica hedonista. Epicur (341-270 aC) defensor d’una ètica hedonista segons la qual el bé suprem és el plaer i el mal suprem és el dolor. Proposa un ideal de vida senzilla, tranquil·la i retirada.
L’ utilitarisme recull parcialment l’hedonisme clàssic. Jeremy Bentham (1748-1832) fundador del corrent utilitarista, una acció és moralment bona si és útil per produir felicitat.
JohnStuart Mill (1806-1873) va reder el principi utilitarista de la màxima felicitat per al màxim de persones mitjançant la subordinació dels interessos individuals a la societat.
Max Weber (1864-1920) va oposar dues formes d’actuació política :
Ètica de la convicció o dels principis (actuen per obligació moral)
Ètica de la responsabilitat o de les conseqüències (ens preguntem sobre quinesconseqüències beneficioses o perjudicials tindrà la nostra acció).
Segons Weber, en l’acció política hi ha gairebé sempre implícita una ètica de la responsabilitat.
Valoracions o Judicis de valor:
Expressen que alguna cosa satisfà les exigències de qui els defensa. Els judicis són merament descriptius o informatius.
Els judicis de valor no són exclusius de la moral. Les valoracions morals tenen aveure amb les finalitats generals o últimes de les accions individuals i col·lectives o amb els aspectes més generals de l’organització social i política.
Escales de valors:
Els valors són les preferències o actituds positives o negatives cap a diverses coses.
Una escala de valors és un conjunt ordenat i harmònic de preferències que mantenen una relació entre si. Els nostres valors tenen diversosgraus de preferència. Un valor intermedi és un instrument per obtenir un valor superior.
Podrem dir que la nostra preferència per una escala de valors determinada és racional quan:
És suficientment lliure
Es troba suficientment informada
Ha de ser:
No coaccionada
Basada en un coneixement de les possibles alternatives.
Factors genètics:
Els humans tenim preferències o actituds...