Ètica

ÈTICA:


RESUM:

Capítol 7: Posa’t al seu lloc


El capítol comença explicant la història de Robinson Crusoe. Robinson Crusoe és un nàufrag que un dia de tempesta a l’illa es fa un refugi amb fulles i pals per protegir-se de la pluja. Però, de sobte veu una petjada a l’illa i al cap d’un temps se n’adona que hi ha un home anomenat Divendres. Robinson es va veure embolicat perquè fins arahavia d’estar preocupant-se de protegir-se ell mateix del perill de les feres, d’enfrontar-se a qüestions tècniques, mecàniques, higièniques o fins i tot científics, a pensar en què menjar, en què beure, en com refugiar-se o en com protegir-se del sol a passar a tenir problemes ètics com per exemple, que enlloc de tractar únicament de sobreviure ha de començar a viure humanament. És a dir, ha desobreviure, però no de qualsevol manera. I Robinson podria haver fet dues coses: haver d’eliminar al Divendres o agafar-lo per presa o tractar-lo com un simple company, encara que Divendres estigui més a favor del canibalisme i en canvi, a Robinson Crusoe li faci fàstic.

Viure humanament significa viure amb o contra altres persones, però entre persones. Això significa que el que fa que la vidasigui humana és transcórrer en companyia d’humans, parlar amb ells, pactar i mentir, ésser respectat o traït, estimar, fer projectes i recordar el passat, desafiar-se, organitzar les coses mútuament, jugar, etc.
Entre Robinson i Divendres hi havia poquíssimes coses en comú perquè no tenien en comú ni el lloc d’on venien, ni la raça, ni els costums, ni la llengua, etc. Però les poques coses encomú que tenien en comú era el més important: els dos són humans i s’han d’ajudar l’un a l’altre i tractar d’igual a igual.
Sinó el tracta igual, el més perillós per Robinson, pot ser el propi Divendres que no pas les feres o el clima o la falta de menjar. Ho pot ser perquè un humà té consciència i sap el que es fa per molt que sigui un no civilitzat.

Marc Aureli era el emperador de Roma, peròtambé era un filòsof que deia, per exemple que, als altres els hem de tractar com a persones perquè són tan humans com tu mateix o que el més important pel que fa a les persones és que em convenen i això no ho he d’oblidar mai quan tracti amb ells.
Tot això significa que tots els humans són molt útils per a tothom o sigui que quan un ésser humà em va bé, res més no em pot anar millor. Això ésperquè no hi ha millor en aquest món que sentir-se estimat i apreciat per qualsevol humà.




Marc Aureli tenia dues coses molt clares sobre els humans. La primera és que qui roba, menteix, maltracta, mata o abusa de qualsevol manera a algú, no per fer alguna d’aquestes coses deixa de ser humà perquè tot i que pensem amb facilitat “aquest és un lladre, aquest és un violador” i que ens fa oblidarque cada persona és humana i es mereix ser tractada igual encara que faci coses dolentes. La segona és la característica dels humans de imitar-ho tot. Però no significa que sigui bo, ja que si tu veus a un que tracta malament als altres, tu no has de fer el mateix.

Analitzant el que és dolent, l’autor dóna l’exemple de la bèstia de la pel·lícula de Frankenstein que diu “ Sóc dolent perquè sócdesgraciat” . Són desgraciats perquè són persones que se senten soles, que no es senten estimats o tractats amb amor pels altres, que tenen por o que els ho falten coses necessàries que molts altres posseeixen.
Per exemple, ell dóna l’exemple del ratolí i del lleó. El primer es pregunta què em passarà, en canvi, el lleó es pregunta que què farà. També el ratolí vol obligar als altres a que l’estimini està disposat a fer tot el possible contra els altres per prevenir el que els altres poden fer contra ell, en canvi, el lleó s’estima a ell mateix, per tant és capaç d’estimar els altres i el lleó considera que va a favor d’ell mateix tot el que fa a favor dels altres.
Però el que hem de fer per treure’ls de la desgràcia és comprendre’ls i sobretot posar-nos al seu lloc, ja que així és la...