ética per el meu fill

CAPÍTOL PRIMER: De què va l'ètica

En aquest primer capítol, l'autor explica que en els animals no existeixen els dubtes entre bo i dolent ja que estan “programats” és a dir, que fan el que fan seguint els seus instints i els impulsos de la naturalesa al no saber comportar-se de cap altra manera. En canvi, les persones, encara que també estem “programats” podem comportar-nos de formainesperada, decidir a fer una cosa o una altra, d'aquí la llibertat de les persones humanes.

Els humans no som lliures per triar alló que ens passa, però sí per respondre d'una o altra manera a alló que ens passa encara que, no s'ha de confondre la llibertat per triar dins del posible, amb ser lliures per alló que volem, sigui imposible o ens faci equivocar.

També, defineix l'ètica com el fet de poderoptar per altres camins i procurar adquirir una forma de viure adequada.

CAPÍTOL SEGON: Ordres, Costums i Capricis

En la vida quotidiana les persones fem les coses per diferents motius que es manifesten de vàries maneres. Una forma són les ordres a travès de les quals, els adults ens manen a fer una cosa o l'altra. Una segona forma són els costums, que solen ser actuacions instintives decada persona, sense plantejar-se gaire problemes a fi de tenir comoditat, encara que, d'altre banda, són una mena d'obediència a certes ordres: estar a la moda, veure o fumar perquè els teus amics i tú ho teniu com a costum, anar a la discoteca cada dissabte, etc. Aquests dos primers motius tenen en comú en que sembla que viguin de fora i que s'et imposen sense demanar-te'n permís.

El tercer iúltim motiu és el caprici que es simplement realitzar alló que surt de dins teu, que et ve de gust en un moment determinat sense que ningú te'ls imposi o demani.

CAPÍTOL TERCER: Fes el que vulguis

Per a l'ètica no són suficients ni les ordres, els costums, els capricis, fins i tot, ni el fet de que una persona sigui bona o dolenta, ja que no hi ha un reglament clar en el qual s'ensenyi alshumans a ser bones persones. El que diu l'ètica, és simplement fer alló que un vol realment, és a dir, fer la voluntat que un desitja preguntan-se a si mateix el que es bo o no. Això sí, rumiant una, dues, i si cal, tres vegades abans de pendre cap decisió de la que se'n pugui penedir.

CAPÍTOL QUART: Dona't una bona vida

En el capítol anterior parlava del “fes el que vulguis” que deia que unhavia de fer alló que realment volia preguntan-se si el que feia era correcte o no. Doncs, en aquest capítol, aclareix que realment el que volia dir amb aquelles paraules al seu fill, era que gossés de dedicar-se a la bona vida i que l'ètica no és més que l'intent racional d'esbrinar com podem viure millor relacionant-nos amb altres persones fent i donant una vida humana.

Nosaltres, els humans,vam nèixer essent persones del tot ja que no som només una realitat biológica sinó una realitat cultural gràcies a la qual ens comuniquem, aprenem dels altres i a dedicar-nos a la bona.

Tanca el capítol dient-li a Amador, que cada persona rep alló que dona, és a dir, que per obtenir afecte, amor o respecte d'altres persones; aquesta n'ha de donar ja que, en la vida cadascú rep allò que dona.CAPÍTOL CINQUÈ: Desperta't, baby!

A través de dos exemples del capítol anterior explica que tan Esaú ( que renuncià al seu dret de primogenitura per un bon plat de llenties, cedint-lo així, al seu germà) com Kane ( obsessionat per aconseqir riquesa i poder) estaven convençuts de que feien alló que realment desitjaven. Però, finalment, s'adonaran de que, encara que, tenien alló que volien elsfaltava el més important que només els humans podem donar ( amistat, amor, respecte, companyia, afecte...) ja que no van tractar les persones com a tals sinó com a objectes que es deixaven de banda quan no servien. També, es van adonar de que per tenir una bona vida s'havia d'estar disposat a reflexionar sobre el que es feia, intentan precisar de la millor manera posible, diferencien les coses...