Étnia y educación

Ètnia i educació.
L’ immigració a Espanya és un fet que ocorre des de fa molts anys. Milions de persones procedents de diferents parts del món trien el nostre país com a destí, amb l’esperança de poder construir una millor vida per a ells i les seves famílies. Però ha estat en els darrers anys que aquest nombre d’immigrants ha augmentat considerablement i es preveu que en un futur continuaràaugmentant. Per tant podem dir que vivim en una societat multicultural, en la qual s’han de realitzar una sèrie de canvis en diferents àmbits institucionals, per tal de que l’Estat compleixi la funció d’assegurar el benestar de la població.
L’educació és un dels àmbits en que aquesta diversitat cultural es veu com un problema a causa de les diferencies religioses, lingüístiques i socials respecte ala cultura dominant. També es veu com un problema perquè existeix un alt fracàs educatiu en nens i nenes immigrants, en que només un 4% superen les probes de selectivitat (dades extretes de Las desigualdades de la educación en Espanya II). Però de manera automàtica es culpa a aquests alumnes del fracàs i potser el fracàs està en el nostre sistema educatiu que no ha efectuat els canvis necessarisper adaptar a aquests nouvinguts al nostre sistema educatiu. Amb això no vull dir que no s’hagi fet cap tipus d’innovació però les que s’han fet no han estat gaire significatives.
Als anys 70 van sorgir les teories reproduccionistes de la mà de Bourdieu i Passeron que deien que l’escola reprodueix les desigualtats socials i culturals i per aquest motiu el fracàs escolar es reprodueix generaciórere generació. D’altra banda Henry Giroux amb la seva teoria defensava que els mestres podien millorar l’èxit educatiu de tots els nens i nenes emprant bones pràctiques educatives.
L’escola on he realitzat les dues setmanes d’estada és una escola pública a la que acudeixen un gran nombre d’immigrants. Jo estava amb la classe de cinquè i de vint-i-quatre alumnes que hi havia en total, deu erenimmigrants. D’aquests deu, sis portaven el mateix ritme de la classe, feien les mateixes tasques, però els quatre restants assistien a classes reforç per tal d’intentar assolir el nivell de la resta de companys. Aquests reforç escolar no es feia dins de l’aula sinó que s’agafaven als nens i se’ls emportaven a una altra aula (aula d’acollida) juntament amb altres alumnes que patien dificultatssimilars. Això és el que se’n diu una escola segregadora i és un model d’escola que te dificultats per atendre la diversitat cultural.
Les aules d’acollida van sorgir a Québec el 1969 “Classes d’accueil” i van obrir un gran debat sobre el seu funcionament i els seus resultats, ja que es veia com una forma de segregació de l’alumnat estranger i no assegurava l’èxit educatiu.
En contra de les escolesque separen l’alumnat segons l’ètnia, la cultura etc i que no segueixen el mateix currículum (escoles segregadores) hi ha les escoles inclusives, que formen grups interactius d’alumnes heterogenis els quals s’ajuden els uns als altres. Aquest model està centrat en buscar l’èxit de tots els estudiants per igual.
Un dels grans problemes és que entenem la diversitat cultural com a un obstacle queimpedeix l’èxit i el progrés educatiu del nostre país. Etiquetem a aquelles cultures o ètnies que són diferents a les nostres com a inferiors i com diuen Aubert et al. (2004) per tal de superar aquest fracàs escolar i els problemes de convivència entre cultures hem de revisar les nostres concepcions culturals i educatives i deixar de banda el racisme que desgraciadament està present en totsnosaltres.

Racisme modern
El racisme modern fa referència a la creença de que l’ètnia blanca (cultura occidental) està al centre del món i per tant és superior a la resta d’ètnies (cultura no occidental). “El racismo moderno propio de la sociedad industrial se fundamentava y se fundamenta en la desigualdad de las personas por razones biològicas” (Harris, 2000), és a dir que parteix de l’existència de...