úlimes tendències de l'art

Últimes tendències de l’art



1. DANSA CONTEMPORÀNIA

Comparativa entre dues peces de dansa contemporània:

1 > FASE, FOUR MOVIMENTS TO THE MUSIC OF STEVE REICH (2002), coreografia: Anne Teresa de Keersmaeker, música: Steve Reich

2 > LES COSMONAUTES (2000), coreografia: Sasha Waltz


Llum: 1 > natural. 2 > artificial, interior, no focalitzada.

Color: 1 > la noia va vestida deblanc i al erra hi ha com una sorra blanca; els color blanc remet a la puresa i a la llibertat. 2 > cada objecte te el seu color habitual, hi ha molta barreja de colors, recorda a una sèrie de TV.

Vestuari: 1 > porta un vestit senzill i lleuger la campana es marca quan fa voltes sobre ella mateixa. 2 > cada personatge vesteix diferent, la roba ajuda a caracteritzar-los.

Espai escenogràfic: 1> és una encreuament de camins en un bosc d’arbres molt alts, hi ha col·locat una mena d’escenari cobert de sorra blanca. La dansa que fa la noia crea un espai tancat en forma de cercle per on ella es mou. 2 > interior d’un piset d’un enorme bloc d’un barri dormitori; és bastant petit i fosc com si hi hagués poques finestres, poca llibertat.

Objectes: 1 > no n’hi ha, els arbres estan al fons.2 > els objectes prenen un paper molt important dins la historia, els personatges els utilitzen i ballen amb ells, són els objectes quotidians de la casa.

Gestualitat del cos: 1 > els moviments són humans però un pèl tibats com si hi hagués quelcom exterior a ella que la obligués a moure’s així. Són molt repetitius 2 > cada personatges es mou de la seva manera, més o menys bruscos o naturals.Coreografia: 1 > es mou entorn del punt central del cercle, sembla com si estigués lligada a l’extrem d’una corda que sols li deixa fer certs moviments; gira sobre ella mateixa constantment sense perdre l’equilibri, recorda als rituals de meditació sufí; va dibuixant un cercle i diagonals que es creuen al centre amb el seu recorregut, els moviments són tant repetitius que a vegades es tornenprevisibles. 2 > cada personatge es mou d’una manera diferent, tenen una relació bastant espacial amb els objectes i interactuen entre ells.

Música: 1 > minimalista, repetitiva, d’instrument melòdic (violí) crea tensió, alts i baixos. 2 > la música es tradueix els sorolls que fan als objectes, la dansa no s’adapta a la música sinó a la inversa, també hi ha sons afegits que ajuden al ball; eltipus de sons defineixen al personatge.

Ritme: 1 > ràpid i repetitiu, constant. 2 > els marquen els personatges al moure’s

Temporalitat: 1 > en forma d’espiral. 2 > és una història lineal amb presentació desenvolupament i desenllaç, hi ha salts en el temps, és com una pel·lícula.
Argument: 1 > parla sobre l’angoixa, la llibertat, sembla que la dona estigui observada i que no se’n doni compte,juga amb la percepció de l’espectador. 2 > traca de mostrar la violència en l’àmbit familiar i parla del tipus de vida que ens dicta la societat, que és com una presó. És un missatge real

Sensacions personals de la percepció general de l’obra: La peça produeix sensació de tensió a l’espectador, mentre que a la peça 2 són els personatges els que estan en tensió. A mi personalment m’agrada més la1, que et fa està tota l’estona concentrada i juga amb el teu estat emocional, en canvi la peça dos crea una ambient més distès, és com si miressis una sèrie de la televisió.




2. ESTÈTICA RELACIONAL

“L’activitat artística no té cap essència immutable, constitueix un joc on les formes, modalitat i les funcions evolucionen segons les èpoques i els contextos socials”. Així comença NicolasBourriad l’assaig Estètica Relacional, on reflexiona sobre la mutabilitat constant de les produccions artístiques i sobre la necessitat de produir esdeveniments culturals que siguin un reflex del moment que els pertoca de viure. L'art contemporani no és únicament aquell que ha estat produït dins la pròpia contemporaneïtat, sinó aquell que hi manté un compromís, sigui de caràcter estètic o...