00003744

Mercé Rodoreda és l'escriptora contemporània que mès proyecció internacional ha donat a la literatura
catalana del segle XX; tots els obres han sigut traduïdes i han rebut una bona acollida per part de la crítica de
tots els països on han editat.
La producció literària rodorediana ha estat analitzada dónes de punts de vista diferents i amb la perspectiva de
teories literaries distintes com, perexemple, l'estructuralisme, les psicoanàlisis i la critica literària feminista.
Mercé Rodoreda i Gurguí va naixer a Barcelona al bari de Sant Gervasí, el deu octubre de 1908. De ben petita
visqué en contacte amb la literatura,el seu pare l'inculcà l'afecció als grans autors catalans, sobretot Guimerà,
Ruyra i Verdaguer; esta aficio acabà de fomentar−li−la l'avi Pere Gurguí, catalanista i gran amicde
Verdaguer. Amb obra Aloma Mercé guanyà el premon Creixers al 1937.
L'any 1939 inicia per a Mercé Rodoreda i per a tants components de la seua generació un exili molt mes llarg
del que esperaven. Esta etapa és un moment crucial per a l'escriptora , a mes de representar una decisiva i
enriquidora experiència personal, "una lliçó de vida ", és un gran moment per a la formació intel·lectuald'autora.
Estos anys li aporten una solguda cultura que ella sabrà anar expresant a través dels seus llibres. Començà a
conrrear el conte, perque no tènia temps material per escriure novel·la. Estos contes responen a la tècnica
classica de l'anàlisi psicològica. Alguns dels contes d'estos anys són publicats en revistes d'exili i foren
recollits posteriorment a Vint−i−dos contes (1958) i Semblava de sedai altres contes (1978)
Els contes representen el camí que tria Mercé Rodoreda per arribar a la novel·la.
L'any 1954 és trasllada a Ginebra on inicia un periode de gran productivitat i finalment la dedicacio plena a la
literatura. Publica Vint−i dos contes amb la que obtingué el premon Víctor Català el 1957. La primera
novel·la de la seua etapa de la postguerra va ser La plaça del diamant (1962).El carrer dels camelies (1966)
consolidà Mercé Rodoreda i li foren otorgats els premos Sant Jordi (1966), el de la Critica (1967) i el Ramón
Llull (1962). Tanca este periode amb Jardí vora mar preludiant ultima etapa de la narrativa rodorediana, la de
la vellesa , formada per un recull de contes com: La meua Cristina i altres contes (1967) i Mirall trencat.
Esta última obra la va começar abansd'escriure La plaça del diamant però degut a la seua complexitat no
l'aconseguí acabar fins el 1974. Per esta obra li és concedit el Premon honor dels Lletres Catalans i arribà a
obtindre el reconeiximent públic.
Però Mercè Rodoreda contínua en la seva intensa activitat creativa i publica Viatges i Flors (1980) i Quanta,
quanta, guerra...(1980) El 1986 apareix La mort i la primavera i al 1991 Isabel iMaría, ambdues inacabades.
La mort i la primavera on la mort tornada a tenir una presència forta, és una mena de testament literari de
Mercè Rodoreda qui vaig morir justament una primavera, la de 1983.
Mirall trencat és, segons la crítica, la millor novel·la de Mercè Rodoreda, narra història una família a través de
tres generacions representades per tres personatges femenins: Teresa Goday, SofiaValladaura i Maria
Farriols.
En esta obra la vida adulta és mostrada amb molt de pessimisme i d'escepticisme on el sentiment predominant
és la nostàlgia i el rècord un temps passat que ja no tornarà.
Mitjançant un estil clar i directe amb una ajustada i original barreja d'associacions i descripcions, autora forma
un univers literari on la vida és reflectix com un espectacle.
1

El fragment acomentar tracta sobre el moment exacte on sorgix l'idea del mirall trencat com a mode de veure
la vida, es on Armanda , la minyora més antiga de la torre, organitzant la marxa de Sofia tropeça i trenca el
mirall.
La novel·la està composta per una estructura trimembre, els parts troben el seu punt de recoçament en el
tractament temporal.
La primera part compren del capítol primer fins al divuit. Amb...