1pac2 correccio
OMA
Hipervigilànci
a
o
vigilància
excessivamen
t
alta
Somnolència
o
letargia
Obnubilació
DESCRIPCIÓ
La
hipervigilància
suposa
un
increment
excessiu
del
nivell
d'alerta
causat
per
la
hiperactivació
de
sistemes
neurofisiològics
moduladors
de
l'atenció
i
la
vigília.
Encara
que
el
individu
tingui
la
sensació
de
captar
més
clarament
i
amb
més
riquesa
l'ambient,
algunes
substàncies
estimulants
generen
aquest
efecte
enganyós.
En
realitat
aquestes
substàncies
eleven
la
resistència
a
la
fatiga
i
la
son
i
acceleren
l'activitat
psíquica,
però
no eleven
la
lucidesa
de
la
consciència.
Per
aquest
motiu,
després
dels
primers
moments
d'exaltació,
es
redueix
la
capacitat
de
concentració,
pensament,
judici
i
reflexió
crítica.
És
quan
apareix
des
de
l'ansietat
intensa
al
bloqueig.
(Taula
Cid
i
Rodríguez
Testal).
La
somnolència és
un
signe
caracteritzat
per
la
hipovigilancia
o
disminució
de
la
vigilància.
La
persona
té
dificultats
per
mantenir
l'alerta
i
l'atenció
encara
que
s'esforci.
També
poden
aparèixer
records
distorsionats
i
desorientació
temporal
i
espacial
lleugera
(Gastar
i
Penadés).
ETIOLOGIA
TRASTORNS
Ingesta
de
substàncies
tòxiques
(cocaïna,
amfetamines,
begudes
estimulants,
excés
de
cafeïna,
èxtasi,
tripis,
pastilles)
i
al
·∙
lucinògens.
Fase
maníaca
i
hipomaníaca
del
trastorn
bipolar.
Període
inicial
d'algunes
esquizofrènies.
Síndrome
d'excitació
en
l'episodi
de
descompensació
aguda
esquizofrènica.
Ingesta
de
substàncies
tòxiques,
falta
de
descans,
intoxicacions,
variació
circadiaria
normal,
insolacions
i
efectes
secundaris
de
fàrmacs.
Quadres
premigranyosos.
A
la
obnubilació
disminueix
tant
el
nivell
de
vigilància
(a
un
Intoxicacions,
ingesta
de
nivell
més
profund
que
en
la
letargia)
com
la
claredat
de
la
substàncies
tòxiques
consciència.
L'activitat
mental
i
la
conducta
alenteixen,
(cànnabis,
alcohol)
crisis
epilèptiques
Trastorns
orgànics
apareix
somnolència,
manca
d'espontaneïtat,
apatia,
desorientació
i
es
perd
l'atenció.
Pot
derivar
cap
al
coma
o
cap
al
suport.
El
desordre
de
la
consciència
apareix
en
graus
avançats
(Taula
Cid
i
Rodríguez
Testal).
Estupor
(orgànic
y
psiquiàtric)
L'estupor
és
un
grau
extrem
d'obnubilació
en
el
qual
no
hi
ha
resposta a
l'entorn.
El
pacient
presenta
acinèsia,
mutisme,
no
mostra
ni
tan
sols
sons
davant
el
dolor,
encara
que
de
vegades
s'observen
contraccions
en
les
faccions.
Es
considera
antecedent
del
coma
i
alguns
símptomes-‐com
un
EEG
normal
i
la
conservació
dels
reflexos-‐diferencien
l'estupor
psicogen
del
orgànic.
(Taula
Cid
i
Rodríguez
Testal,
Gastó
i
Penadés).
Coma
Al
coma
el
nivell
de
vigilància
és
nul,
així
com
la
resposta
a
estímuls
tant
interns
com
externs.
El
to
muscular
apareix
molt
disminuït.
Hi
ha
diversos
graus
de
profunditat,...
Regístrate para leer el documento completo.