4 poemes de Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Els poemes “A una dama que es pentinva...” i “Compliment a Mercedes” connecten amb
altres poemes de la generació del 27 i, sobretot, de Góngora, ja que aquestes dues corrents
van influenciar molt la poesia de Rosselló.

“Compliment a Mercedes”

En aquest poema Rosselló utilitza una tècnica renaixentista i barroca ja que localitza la seva
atenció en elements petitsi simples, com ara “vidre”, “cabells”, etc. Quevedo també utilitza
aquesta tècnica en “Érase un hombre a una nariz pegado”.
Una altra tècnica renaixentista i barroca que utilitza Rosselló és la imitació de la natura:
l’efecte de la pluja sobre els vidres és un soroll i alhora aquest soroll és un cant. Per tant, es
tracta d’una personificació de la pluja: la pluja canta.
La tercera estrofaconté una metàfora on el domini meta és “Moncada” i el domini font
“galan”. El “diamant” que apareix a l’últim vers és tota una imatge que fa referència a la
transparència i puresa guanyada a través del pas del temps.
“Compliment a Mercedes” és un poema breu que felicita una senyoreta anomenada
Mercedes el dia del seu sant. Aquest poema podem anomenar-lo poema de circumstàncies, ja
que secentra en detalls petits i, pel fet de ser una felicitació, podríem dir que és un poema
amb poques pretensions.
La creació d’aquest poema s’explica per la influència del Noucentisme i de la Generació del
27. Al llarg de tot el poema trobem un joc metafòric amb un sentit lúdic creat pel mateix.
A la segona estrofa trobem un gran contrast entre “per felicitar-te” i “les pluges ploren”.
Això potserés degut a la influència del segle d’or espanyol en el qual es troba molt sovint el
sentiment d’enveja entre una persona, normalment dona, i la Natura., És a dir, que sovint
trobem que la natura enveja la bellesa d’una dama: competir amb la natura. Aquest tòpic,
aquesta idea, s’ha repetit molt al llarg de la història de la literatura.
Cal assenyalar també que s’utilitzen els elements de lanaturalesa perquè representen la
bellesa pura.

“A una dama que es pentinava darrere una reixa en temps de Vicenç
Garcia”
Vicenç Garcia és un rector català famós com a poeta satíric –i una mica escatològic- i com a
admirador de Góngora i Quevedo. Vicenç Garcia va viure al segle XVII, segle d’or de les
lletres castellanes, i és conegut també com el rector de Vallfogona.
El tema d’aquest poema,és a dir, el motiu d’una dama que es pentina, és un tòpic tractat per
Góngora i Quevedo i ha traspassat a la literatura catalana per la famosa composició de
Vicenç Garcia.

Aquest poema resulta una mica difícil de recitar perquè juga amb un hipèrbaton molt
perllongat que desperta un sentit lúdic, ja que es refereix a un element petit, banal, sense cap
transcendència. L’hipèrbaton és un recursque era freqüentment utilitzat al s. xvii, per
exemple, Quevedo, dins la literatura castellana, usa aquest recurs al cèlebre poema “Érase un
hombre a una nariz pegado”.
La poesia de Vicenç Garcia tendeix al barroc espanyol, a la ironia i a l’escatologia, ja que
intenta afalagar els baixos instint dins un límit.
El sonet de Rosselló-Pòrcel no té aquest to satíric, però vol sert un homenatgeal barroc.
Analisi del sonet per estrofes:
Primer quartet
El jo poètic invoca l’Amor, al qual s’adreça mitjançant un vocatiu i el descriu en l’aposició
que va dels vers 1 al 4.
Segon quartet
Crida l’atenció el fet que la dama tingui el cabell negre, ja que sempre, quan es descriu una
dama de bellesa excelsa, aquesta sol tenir sempre els cabells rossos.
Ens trobem en aquesta segona estrofaamb un oxímoron, figura que consisteix a ajuntar dos
contraris (substantius o adjectius, normalment): cuna-sepultura. En aquest cas el contrast es
crea entre l’atzabeja del cabell i l’ivori de la pinta: negre-blanc.
Al vers 7, -“perú de lliris i de llunes mina”-, trobem una lleu al·literació creada per la
presència repetida de nasals i líquides i un quiasme –N+CN / CN+N-, que és una...