7 V

SEGON DE BATXILLERAT
LITERATURA CATALANA
7.-Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
- Castellnou: pàgs. 282 a284.
Estellés és el poeta més gran que ha donat el País Valencià des del segle XV, ja que, d’aleshores encà no hi ha cap escriptor al País Valencià que s’haja dedicat com ell, de manera tan absorbent i convincent, al conreu de la poesia. Aquesta està escrita de maneravisceral, és a dir, s’hi reflecteix la seua dèria per contar coses, per inventariar tota una sèrie de fets. Intenta encabir la realitat en els seus versos.
Una gran part de la seua produccció ha aparegut amb retard; Estellés entra en joc, com a poeta, en la dècada dels 70, quan ja feia més de vint anys que escrivia versos; la raó la trobem en el silenci que suposà el franquisme, la censura i lamanca d’una infraestructura cultural adequada al País Valencià.
Estellés no s’ha deixat endur per modes; no se’l pot encasellar. Transgredeix tots els convencionalismes literaris, socials i lingüístics. És un poeta gens tradicional, arrelat al poble i amb un llenguatge popular, però amb una extensa cultura literària que es manifesta constantment als seus versos; intenta comunicar el seu mónparticular, que és, a la fi, una part del nostre món complex i torturat.
La temàtica de la seua poesia és diversa: la fam, el sexe, la mort, l’amor…També parla dels petits objectes, dels gestos de les persones anònimes, dels carrers, de les places, de la clandestinitat lingüística, de l’absència de llibertats, dels drets humens, de la seua vida i de la seua gent…
De la mort parla, però no d’una formaretòrica, sinó que es tracta d’una mort propera, concreta, sense transcendència i acceptada. L’amor és un sentiment desesperat: apassionat, amb un erotisme directe; és concret i quotidià. La poesia d’Estellés respon a una visió de realitats tangibles i defuig les abstraccions buides; representa les totalitats (l’amor, la mort…) a partir d’objectes i de persones concretes que estan relacionades amb eixesidees abstractes. Estellés és capaç de fer poesia de qualsevol cosa.
Al Llibre de meravelles ens ofereix una visió més autèntica de València, allunyada de les versions oficials, turístiques o folklòriques de la ciutat; és la València de tots els dies, vista “des del poble”.
L’obra d’Estellés apareix relacionada amb el desenvolupament de la Nova Cançó. La proximitat temàtica i lingüística de laseua poesia a la gent del poble li proporcionà una gran popularitat amb les musicacions d’Ovidi Montllor. Altres cantants, cantautors o grups que l'han musicat són Paco Muñoz, Celdoni Fonoll, Maria del Mar Bonet (Les illes), Remigi Palmero (Plens de sol de bon matí), Dropo (La veu d'un poble), Vicent Torrent, Lluís Miquel, Els Pavesos, Lluís el Sifoner, Raimon, Obrint Pas, Esteve Ferre (El meu oficiés l'alegria), Carles Barranco (Jorns de festeig) i molts altres.

Vicent Salvador (Universitat Jaume I)


El fenomen poètic estellesià en el seu context històric

No fou fins a l'inici dels anys setanta que la seva obra va esdevenir símbol d'un país valencià que despertava, poc després dels crits de protesta de Raimon. La mà hàbil de Joan Fuster i l'enginy de l'editor Eliseu Climent vanprogramar l'esclat editorial de la seva poesia.

I arribaren els best-sellers -el Llibre de meravelles (1971) principalment-, premis com el de les Lletres Catalanes i, a poc a poc, els deu volums d'obra completa. Per fi la literatura valenciana contemporània infantava un poeta exportable i popular: fins i tot l'arrel localista del vers estellesià -des del dialectalisme al recurs reiterat als topònims- enva ser factor d'eficàcia poètica.

El compromís cívic del poeta
Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, tot presentant-se com a intèrpret dels mots de la tribu i de les reivindicacions del seu poble. El poema "La rosa de paper" és ben emblemàtic en aquest sentit.
Un cas ben particular és el de les Horacianes (1974), on el poeta retrata la vida valenciana dels anys seixanta,...