Adverbis

ADVERBIS
Els adverbis formen una classe de paraules que tenen en comú amb les preposicions el fet de ser invariables, però que es diferencien de les preposicions pel fet que generalment s’usen soles o bé modificades per un altre adverbi de caràcter quantitatiu o una expressió equivalent:
Caminava tranquil·lament.
Parla molt bé l’alemany.
Treballa ben lluny.
Ha tornat a arribar una miquetatard.

Des d’un punt de vista formal, es poden distingir les següents classes d’adverbis:
a) La classe més homogènia està integrada pels adverbis en -ment. Es tracta d’adverbis formats a partir del sufix -ment, que s’afig a un adjectiu en forma femenina, en el cas que siga variable:
tranquil·la + ment > tranquil·lament
comuna + ment > comunament
possible + ment > possiblement

-adverbisadjectivals: clar (parla clar), alt (vola alt), prim (fila prim) o brut (juguen brut). Als adverbis adjectivals, cal afegir l’adverbi bé.

- adverbis demostratius: ací, ahí, allí i allà.

-adverbis quantitatius: molt, poc, bastant, prou…

-adverbis preposicionals: dins, fora, damunt, davall, abans, després, etc.

-adverbis que realitzen funcions diverses, com ara així, ahir, encara, ja,prompte (o aviat), enjorn, etc.

-diferents adverbis i locucions adverbials admeten el sufix diminutiu: Parla fluixet, Ha vingut a soletes, Viu propet. A més, hi ha diferents adverbis i locucions adverbials que presenten una s final no etimològica anomenada ‘s’ adverbial: abans, corrents, sols, a soles, etc.

En diferents casos, a més, els adverbis formen amb el verb una verdadera locució i tenenun
significat idiosincràtic: pixar alt (‘tindre moltes pretensions’), jugar brut
(‘fer trampes’), filar prim (‘ser molt meticulós’), etc.

Altres adverbis de manera són:
-arreu ‘de qualsevol manera, sense preocupar-se pel resultat’: Este xic tot ho fa arreu;
-corrents ‘de pressa’: No aneu tan corrents;
-debades ‘sense haver de pagar’ o ‘en va, inútilment’: El dinar li va eixir debades,Vam estar esperant-la debades.

Cal tenir present que els adverbis de manera acabats amb el sufix -ment es formen a partir dels adjectius femenins i conserven, si en porten, l'accent gràfic d'aquests adjectius:
fàcilment, tristament, cortesament, comunament, ràpidament, contínuament, inclusivament (eviteu la forma inclusive), etc.


Classes oracionals d’adverbis en -ment

orientats alsubjecte: amablement, intel·ligentment, ingènuament, etc.
El director, intel·ligentment, no va contestar.
Ingènuament, Lluïsa, s’ho va creure tot.

de punt de vista: políticament, culturalment, científicament, etc.
Científicament, no es pot mantindre eixa afirmació.
Políticament (parlant), això és un error.

Avaluatius: afortunadament, sortosament, desgraciadament, dissortadament, malauradament,etc.
Afortunadament, no hem hagut d’anar a la boda.
Desgraciadament, vam arribar tard.

orientats al codi: breument, resumidament, etc.
Breument, t’he de dir que no.
Resumidament, no tots pensem igual.

orientats a l’emissor o al receptor: honradament, francament, honestament, sincerament, etc.
Honradament, t’he de dir que no ho sabia.
Francament, ¿tenies notícia d’este tema?Duplicitat d’adverbis

Quan hi ha més d'un adverbi amb el sufix -ment, és preferible no suprimir mai el sufix; si ho fem, a diferència del castellà, que només en sol conservar l'últim, n'hem de suprimir el segon (si n'hi ha dos) i no en suprimim cap si n'hi ha més de dos.
Ha actuat dignament i lliurement.
Ha actuat dignament i lliure.
Ha actuat ràpidament, dignament i lliurement.

Mal /bé

Pel que fa a l'adverbi mal, cal tenir present que només pot anar davant del verb; quan va darrere, cal utilitzar la forma malament.
Aquest treball està mal presentat.
Ha presentat el treball malament.
Ha formulat malament la pregunta. però Està mal formulada.

El mateix s'esdevé amb la parella bé/ben. La forma bé només apareix darrere del verb. Quan precedeix un adjectiu, un...