Agradi o no agradi als poders f ctrgregics

Agradi o no agradi als poders fàctics. Es vulgui veure o no, el món mira Catalunya. D’ençà que se sap el dia que la ciutadania serà cridada a votar i coneguda la pregunta, el cas dels catalans ja ésal bell mig de joc. Certament, fins que no foren publicitades data i contingut de la pregunta, el cas dels catalans no s’havia guanyat un espai en el prestatge dels problemes polítics reals quela democràcia europea ha de metabolitzar i resoldre. Els productes escocès i català són a l’aparador i per molt que l’administració espanyola s’escarrassi ja no en sortiran, si més no durant elspròxims mesos i anys. El sistema polític espanyol s’hi resisteix d’una forma tan irresponsable com estèril incapaç de copsar que en l’imaginari d’una gran part dels ciutadans de Catalunya ja ha arrelat laidea que només protagonitzant la viabilitat econòmica del país i la sostenibilitat del model social bastit en els darrers decennis, que havia permès socialitzar mínimament la riquesa a través d’unesta del benestar, sols podran garantir-se modificant profundament l’actual estatu quo actual. Indolència política que, quant a l’esquerra, esdevé suïcida. Manta vegades, homes i dones d’esquerraespanyol s resten muts quan se’ls qüestiona quina actitud prendran davant la voluntat quan el president de Catalunya signi el decret de convocatòria del dia 9 de novembre. Descartada l’opció d’aprofitar lasacsejada de l’escaquer de l’estat postfranquista que comporta la primavera catalana per posar la llavor d’un procés constituent espanyol que pogués qüestionar l’estat monàrquic, l’esquerraespanyola transita des de la indiferència a les actituds de col·laboració amb el partit governamental per val de fer realitat, quan s’escaigui, la repressió. Prohibicions, derogacions, destitucions,detencions... tant se val.
En el rovell de l’ou del món desenvolupat en què vivim, tot comença i tot acaba en la democràcia, raó per la qual la ciutadania catalana el dia 9 de novembre votarà. I la veu...