agresividad, jerarquía y sistema socio economico

Agressivitat Al llarg de l’historia s’ha introduït aquesta relació com un sistema que genera continguts socials simbòlics, ja que el sistema socio-econòmic que s’organitzi en una societat regularà el comportament dels individus (precisament perquè genera aquests continguts), i per tant l’agressivitat d’aquests estableix una jerarquia mes o menys emfatitzada.
Per entendre aquesta reflexió emrecolzaré en els sistema socio-econòmic dels caçadors recol·lectors i el procés que ha hagut a les primeres civilitzacions sedentàries.
Els caçadors recol·lectors son un grup de persones nòmades i per tant no poden acumular bens materials. Això fa que es creï un comportament d’ajut a la comunitat ja que alhora depenen d’aquesta. No hi ha coneixement de propietat privada ni d’acumulació. Entre elsindividus no hi ha una agressivitat ja que no tenen por de que li treguin a cadascú el que es seu per que tot es de tots. Per tant trobem una jerarquia molt dèbil.
Durant tot el paleolític han estat els caçador recol·lectors, els qui han estat més de ¾ en l’historia del homo sapiens ocupant la Terra. Però es evident que ha sorgit un canvi, un pas en l’historia humana que ha fet que l’home canvi elseu sistema i la seva cosmovisió. Parlem llavors de la revolució del neolític, que es on es fa el pas d’una vida nòmada a una vida sedentària.
Aquest procés no ha sigut una revolució en si ja que no ha sigut un succés sobtat, si no que va ser un procés lent. Les causes d’aquest canvi són que amb l’aparició de l’agricultura i la ramaderia es comença a acumular excedents, així que sorgeix alhorauna especialització de treballs, ja que les persones es poden administrar el treball per que hi ha menjar per sobreviure i per viure.
Com s’ha fet una inversió gran en el menjar, es construeixen muralles per assegurar-lo, i per això caldrà que algunes persones s’encarreguin de protegir els excedents.
Consegüentment, al haver menjar de sobre, la població creix, i per tant, necessiten mesterritori per a que la població càpiga. Ara es una necessitat tenir territori, i així es com comença’n les guerres per conquerir territoris. Per posar orde i organitzar les guerres cal un jerarquització que imiti a Deu. Aquesta voluntat a imitar a Deu es deu a que l’home comença a voler controlar i intervenir a la natura.
Aquest tipus de jerarquia funcionava a Egipte i Mesopotàmia, on hi ha un Faraó quees considerat com un ser diví; un grup de dirigents, com poden ser els sacerdots, escribes i militars; persones lluïres, com els obrers, artesans; i els esclaus, que o bé eren presoners de guerra o agricultors sense feina.
Encara que un fet notable es que al seu llenguatge no hi era la paraula súbdit, per tant no es troba cap paraula per designar la relació que hi ha entre el sobirà. Tanmateixno hi ha les paraules classes socials, tan sols “remech” que es el que viu a Egipte. Així que podem deduir que les persones habitants d’Egipte tenien plens drets cívics encara que hi hagués un jerarquització.

En aquests moments ja s’ha produït el canvi del nomadisme al sedentarisme.
Llavors podem extraure característiques pròpies dels caçadors recol·lectors nòmades i els agricultors sedentaris.Trobem que els sedentaris agraris romanen en un lloc fix per viure, per tant han d’acumular menjar. Te una certa propietat i això tendirà a l’egoisme ha que buscaran tenir més riqueses acumulades per treure’n profit.
Es crea un sistema jeràrquic. Qui te més, és millor o te més possibilitats, haurà de preservar el seu patrimoni aplicant agressivitat a qualsevol que pugui ser una amenaça.
Encanvi, en el cas dels caçadors recol·lectors nòmades no els caldria establir un sistema polític organitzat de tal mode que hi hagués una jerarquia.
Aquest sistemes es podrien comparar amb el que plantegen Hobbes i Rousseau.
Thomas Hobbes exposa que com les persones som iguals per naturalesa, s’ha de tenir una desconfiança ja que al tenir les mateixes capacitats aboquem a tenir la mateixa...