Alehop

Nom : Curs Data:

CRITICAR
La nostra cultura té una relació difícil amb la crítica. Això, ja a primera vista, fa mala espina. En general, sembla que la societat no valora gaire lacrítica, sinó que valora més l’adaptació, la submissió, el silenci. Alhora, però, la crítica apareix lligada a moments molt alts del pensament _ recordem les tres grans Crítiques de Kant _, o arribaa donar nom de disciplines universitàries ( Crítica Literària, per exemple) o a professions de prestigi i influència, com ara la crítica de d’art o d’espectacles.
Aquesta visió un xic barrejada quela societat té de la crítica queda ben reflectida en els nostres diccionaris, que recullen unànimement dues accepcions principals del terme: criticar o és allò que fan els crítics quan examinen unaobra, o és fer notar els defectes i censurar les accions d’algú. La gent ajunta aquestes dues accepcions quan pensa que la feina més pròpia dels crítics és fer notar els defectes, i més, de l’obra queacaben d’examinar.
Existeix, doncs, una difusa sensació negativa contra la crítica, sensació que el diccionari tendeix a reforçar quan recull termes com criticador, criticaire, critiquejador icritiquejar, i presenta criticable com allò “ que es pot criticar, digne de censura”. Cert, els diccionaris no diuen pas que la crítica sempre hagi de censurar. Però tampoc no diuen, amb claredat, quecriticar és simplement pronunciar-se sobre el valor positiu o negatiu d’alguna cosa, després d’haver-la examinada amb coneixement de causa.
La nostra cultura ha accentuat tant l’aspecte més negatiu de lacrítica que els nen de casa nostra ja saben, des de petits, que assenyalar amb el dit i criticar són coses lletges. Però, llavors, qui els ensenyarà allò de Kant, qui els ensenyarà esperit crític? I sino, ¿com es podrà protegir els nens algun dia adults de les agressions constants de què seran objecte per part dels aprofitats i espavilats de torn?
La por a la crítica, la desconfiança davant els...