alestu

Als diferent apartats que el segueixen pensse que no cal fer massa puntualitzacions. De joves i vells parla de les diferents edats i de quina manera influeix aquesta per enfrontar-se a la vida d'unamanera o altra, encara que respecte al enfrontament, Fuster li dedica altre apart, De la por a la guerra, en ell esmenta viruts i defectes de cada posiciò front el combat: Parla dels diferentsaspectes de l'aprovaciò d'una guerra i també ho fà parlant de la gent (que com ell) no aprova aquesta postura, rememorant-se així, inclus al Kremlin. Parlant de ideologies “modernes” també li mereix al autorun parell d'esmentes al ecologisme. Casi ja finalitzant, hi ha un recull de frase ingenioses, aforismes i assatjos breus, on apenes dues linies recull pensaments a mode del “refranero” semblant fruitde la recollida del saber popular del poble.

I ja acavant, per tancar l'obra, el autor fa un aclariment, sembla que referent a certs comentaris sobre la seua manera d'escriure, esplicant-se idonat motius de la inseguritat que desperten en alguns lectors els seus texts.

El interes que desperta aquesta obra es deuria separar per cada reflexiò que l'autor fà. No es pot dir que es un llibreentretingut, si no que algunes de les seues vagueries resulten atractives per als sentits, ja que aquesta obra es deu analitzar separant cada raciocini. Al meu veure, no és un llibre, per a rés unllibre pesat, ni tampoc el tipíc s'ens impossa la lectura, ja que l'estil de Fuster sempre crea habit al llibre que és té entre les mans. Tracta temes diversos, tocant, sembla que és podria casi asegurar,tots els aspectes d'una vida: Aspectes costumistes i consumistes, valors de la ideologia, politica... Tant com també valors morals que fustigen l'ànima i esperit del pecador.

El vocabulari que JoanFuster utilitza, de vegades fà empalagos el text, fent d'una densitat, casi inexcrutable, el escrit. En aquest aspecte no hi ha equilibre existent per part de l'autor: De vegades utilitza un...