Alfabet Grec

1. ELS SISTEMES D'ESCRIPTURA
1.1. CREACIÓ I EVOLUCIÓ
Per als pobles antics la invenció / incorporació de l'escriptura va ser una autèntica revolució cultural ja que els proporcionava una eina administrativa imprescindible per organitzar els seus territoris. L'escriptura ha patit diverses transformacions des de la seva invenció fins als nostres dies.
En primer lloc, hem de distingir els poblesque van representar idees (ideogrames) dels que van representar síl·labes o sons (lingüística). Aquests dos mètodes són molt diferents ja que el primer expressa idees o paraules a través de dibuixets que imiten la realitat (icones) i la segona atorga un símbol a cada síl·laba o so. L'adopció d'un sistema no n'exclou l'altre.
Els antics van adonar-se de la importància de la descoberta del'abecedari i van vincular la seva invenció a la intervenció dels déus. Concretament, els egipcis creien que el déu Thoth no només havia inventat l'escriptura sinó que també havia creat les arts i les ciències. A més li atorgaven el poder de crear coses només dient el seu nom. De fet, els antics egipcis creien que per aconseguir la immortalitat només calia que algú pronunciés el seu nom o inscriure'l enalgun lloc per sempre.
Per altra banda, els grecs eren més modestos i els seus mites explicaven que Cadme, un fenici, havia portat aquest invent fins a Grècia i en els primers temps de fer servir l'escriptura, els grecs s'hi referien com a foinika grammata (lletres fenícies). I aquesta explicació, tot i ser un mite sembla ser un record del que hauria passat en realitat. Ja que segons un estudidel 2006 d'en Françoise Briquel-Chatonnet, l'origen més remot del nostre alfabet el trobem als pobles protosinaítics,al s. XVI aC. Després que aquest poble hebreu creés un alfabet, un seguit de cultures van anar-los adaptant durant els segles següents: primer els fenicis, posteriorment els grecs, després els etruscos i finalment els llatins van fer-ne la seva variant entre les versions grega ietrusca.
A més de les pròpies lletres, també van anar canviant el sentit de l'escriptura: s'alternava d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra. Fins i tot sabem que quan els grecs adoptaren l'alfabet, l'escrivien d'una manera molt complicada: la primera línia d'esquerra a dreta i la segona de dreta a esquerra i així successivament. Com que aquesta manera imitava el sistema de llaurar els camps, li vandir bustrofèdica, que vol dir “girant com els bous”.
1.1. ALFABETS DEL MÓN ANTIC
Podem classificar els tipus d'escriptura en dos grans apartats depenent de la seva intenció, són:

1) Conceptuals: A través d'icones o representacions gràfiques expressa idees o paraules.

Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o bé una idealització.



Exemples: jeroglífic egipci, hitita jeroglífic.Pictogrames jeroglífics egipcis

Escriptura cuneïforme: Deforma els pictogrames inicials inscrivint-los amb un punxó (cuneus en llatí).
Exemple: sumeri.


Tauleta d’Ur, 2900-2600 aC., descriu l'entrega d'ordi i menjar a un temple.

2) Lingüístiques: a través de signes expressa sons. Té dos grans subgrups:

escriptura sil·làbica: cada signe representa un grup fonètic (síl·laba). Exemples:lineal B
(grec micènic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengües actuals, el japonès.



escriptura alfabètica: cada signe representa un fonema. Exemples: fenici, grec, llatí, Alfabet Fonètic Internacional (AFI). Aquí podeu veure l'evolució gràfica d'algunes lletres que fem servir actualment però que tenen un origen ben remot.

Representa
Nom
Protosinaític
Fenici
Grec
Llatí
So(llatí)
bou
aleph


a
a
a
casa
beth


b
b
b
camell
gimmel


g
g
g
peix
daleth


D
D
d
1.2. L'ALFABET GREC
1.2.1. L'alfabet
L'alfabet grec clàssic i modern consta de 24 lletres:
lletra
nom en grec
nom en català
pronúncia escolar (erasmiana)
pronúncia moderna
majúsc.
minúsc.




Α
Β
Γ
Δ
Ε
Ζ
Η
Θ
Ι
Κ
Λ
Μ
Ν
Ξ
Ο
Π
Ρ
Σ
Τ
Υ
Φ
Χ
Ψ
Ω
α
β
γ
δ
ε
ζ
η
θ
ι
κ
λ
μ
ν
ξ
ο
π
ρ
σ, ς
τ
υ
φ
χ
ψ
ω
ἄλφα
βῆτα...