Analisis modelos de locura

Anàlisi comparatiu dels models de bogeria proposats en les pel·lícules: “Precious” i “Hombre mirando al Sudeste”.

“HOMBRE MIRANDO AL SUDESTE”

Aquesta pel·lícula, ambientada en l’Argentina de principis dels anys 80, en un manicomi com a institució d’internament i aïllament social de persones “alienades” de la societat “normal” és a dir, de persones que per una raó o altra s’aparten de lesnormes socials imperants.

Aquesta institució com a concepte, es hereva de “la nau dels bojos” de Focault, o de “l’asil” i “centres sanitaris tancats” que en l’època clàssica escindeixen molt més la diferència entre raó - normalitat i no raó - anormalitat i que sota el pretext de l’assistència sanitària, mèdica o humanitària, implanten simultàniament, una manera d’ordenació sociopolítica delsespais humans, una marginació administrativa i jurídica i una regulació socioeconòmica .

El manicomi de la pel·lícula, com a institució psiquiàtrica es presenta com una mena de laboratori en el que els professionals que hi treballen, no creuen en la recuperació o curació dels malalts residents (això queda reflectit des del principi de la pel·lícula en una de les primeres escenes en que elpsiquiatra protagonista del film, durant la conversa amb un pacient, pensa d’ell que és un pobre desgraciat per haver arribat fins allà i no haver mort quan es va intentar suïcidar juntament amb la seva parella que si va morir, que no té possibilitat de curació i que després de dopar-lo passarà a integrar-se en la indiferenciada massa de gent malalta que està reclosa allà, sense cap futur fins adesaparèixer).

Els psiquiatres que dibuixa el film són una mena d’investigadors científics amb poder sobre els “bojos” per “assajar formes científiques de govern” (Álvarez-Úria, F. (1983)) i que col·laboren amb els poders fàctics amb la consolidació del coneixement científic com a forma de regulació de les masses i control social i amb el desenvolupament de la idea de “normalitat / anormalitat” com a“normativa” i origen de canvis en la legislació al respecte.

L’Exemple que aporta el protagonista del film és molt revelador, ja que actua com una persona “normal” (encara que digui que és extraterrestre, argumenta racionalment les seves afirmacions), els resultats de les proves aplicades donen uns resultats atribuïbles a un geni, mostra un CI alt, és un músic virtuós, etc, però pel simple fetd’haver aparegut com a intern, ja és considerat com a “anormal” “malalt mental” “amenaça per a la societat”, “perillós”, etc. destaca la concepció que marca la línia divisòria que suposa la porta del manicomi entre la societat “normal” i “els alienats” (plasmat en l’escena de la revolta dels interns durant el concert en que s’interpreta l’Imne de l’alegria de Beethoven en que les imatges marquen la claradiferència i separació entre d’una banda els interns i de l’altra les forces del poder coercitiu de la societat (policies, psiquiatres, etc)).

En definitiva, “Hombre mirando al sudeste” és el reflex del tractament coercitiu que al llarg de la història clàssica (sobretot Renaixement, Il·lustració, i fins gairebé mitjans del segle XX) se li ha donat a la persona diferent, al “boig”, al marginatsocial, a tothom que s’apartés de les normes socialment establertes i que moltes vegades també tenien relació amb aspectes religiosos a més dels ideològics de l’època, de manera que molt fàcilment podien coincidir en aquest tipus de institucions tota mena de perfils, des de l’homosexual, el lladre, l’alquimista, el criminal, les dones que no es comportaven com “era desitjable d’una donaestereotípica” sota la concepció androcèntrica, etc.

“PRECIOUS”

Pel·lícula ambientada en un barri marginal d’una gran ciutat Nord americana, als anys 90. Clarise Precious Jones, és una noia de 16 anys, obesa, negra, que viu amb la seva mare que la maltracta i la vexa constantment, i que té una filla amb síndrome de down i està embarassada per segona vegada fruit de les violacions del seu pare...