Anorexia Y Bulimia

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

L’ ANORÈXIA I LA BULÍMIA NERVIOSA


En la psicologia de la alimentació, els professionals distingeixen entre dues alteracions alimentàries diferents, tot i que en aquest treball només tractarem el primer grup:

 Trastorns quantitatius: Ja sigui per excessos alimentaris ( l’ obesitat i la bulímia ) o per dèficits alimentaris ( l’ anorèxia ).

Trastorns qualitatius: Com la coprofàgia (ingesta de femta) el pica (ingesta de substàncies fora de lo comú), la rumiació (regurgitar i deglutir els aliments) i els escrúpols alimentaris (rebuig a certs aliments).

Els Trastorns de la Conducta Alimentaria (TCA) son definits com alteracions psicològiques que comporten anomalies greus al comportament d’una persona envers el menjar. Es dónaprincipalment als països o societats molt desenvolupades, en adolescents o adults joves i en el 95% dels casos es tracta de fèmines, tot i que comença a augmentar els casos d’homes atesos per aquest trastorn. El perquè d’aquestes tres elements repetitius dels trastorns de l’ alimentació són fàcils de percebre:

Afecta majorment a les societats més desenvolupades perquè en aquestes es viu en un estat debenestar on totes les necessitats bàsiques (es suposa que) estan cobertes, abunden tota classe d’ objectes i substàncies supèrflues i innecessàries, els mitjans de comunicació i personatges del cinema i televisió bombardegen amb els seus anuncis, sèries, shows, revistes, passarel•les, noticies i demés amb el cos perfecte, el pes ideal, mostrant la “millor” imatge de la humanitat i imposant-la, ambels seus cànons de moda superficial, a tota la societat.

La gent a après a depreciar a la gent amb “problemes” de sobrepès, a considerar-la inferior, sense capacitat d’autocontrol i força de voluntat, convertint a aquestes persones (que en molt casos es troben en l’ inici de l’adolescència) en un blanc massa fàcil per les burles i ridiculitzacions. Això pot desembocar en un retraïment socialdel nen o nena (i aquí entrem a que es produeixi majoritàriament en adolescents) ja que hem de considerar que la pròpia evolució cap a l’adolescència i adultesa ja genera prou incertesa, inseguretat i inestabilitat emocional, això, afegit amb els missatges que reben dels agents externs i amb algun dèficit en l’autoestima o problema personal o familiar és la recepta perfecta per que una persona escomenci a obsessionar amb el pes i el menjar, i això és possible que desenvolupi un TCA.

Que afecti en proporció molt més al gènere femení que al masculí també està molt relacionat amb el que ja hem mencionat, ja que a les dones ens han ensenyat des de sempre con explotar els nostre físic en detriment de la nostra capacitat intel•lectual, hem de ser les més belles, les més pintades, les més benvestides per poder triomfar i tenir èxit dins aquesta societat. Poc a poc però, el nombre d’homes afectats va augmentant, ja que aquest concepte de bellesa ideal obligada es va extrapolant al món masculí.

Hi ha molts factors o variables que poden afectar al desenvolupament d’ un TCA. Com és lògic, no existeix una única causa directa, sinó que han de coincidir diferents elements de la persona,ambientals, cognitius, socioculturals,etc.

Alguns exemples de factors predisposants són, per exemple: el impacte i assimilació del canvi cap a l’adolescència, característiques pròpies de la personalitat, la predisposició genètica, pressions socio-ambientals (cànon de bellesa, moda, talles,etc.), la idea de benestar de la família i cercles íntims, patologies familiars no resoltes, l’ inundacióde productes per aprimar o no engreixar a la televisió,l’ autopercepció del cos d’un mateix, el nivell d’autoestima i de coneixement d’un mateix(intel•ligència personal), la dependència cap als pares (en especial la relació amb la mare), nivell d’exigències dipositades en ella o ell, patrons d’inseguretat o perfeccionisme excessiu, retràs en l’adquisició d’autonomia psicològica i en la...