Antigona

PERSONATGES
ANTÍGONA.
És la protagonista. És un personatge superior al altres i per això el públic s'hi identifica), té una elevada moralitat. Representa la llei natural que s'enfrontarà inexorablement a la llei civil de Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans pel poder. Els estima tots dos però sent debilitat per Polinices perquè ha estat i és el mésdesfavorit dels dos.Mostra una inclinació a protegir el més desfavorit. Durant la infantesa, Eteòcles era el preferit de la mare (Iocasta) i Polinices quedava en un segon lloc. Ja aleshores Antígona jugava amb ell per equilibrar la injustícia. En el present Polinicies també és el més desvalgut perquè no compte amb el suport del seu poble.
El seu sentit de justícia no té res a veure amb la justíciacivil. Ella respecta els codis naturals i per això no entén l'edicte de Creont i decideix desafiar-lo. El seu acte de rebel.lió o d'heroïsme serviria per equilibrar les forces i restablir la pau, passar pàgina i començar tots junts un nou camí. Enterrant el seu germà, Antígona segueix els dictats de la llei natural (és normal voler rendir tribut al germà mort. No importen les causes de la sevamort) Fa allò que cal i es sacrifica perquè Tebes pugui continuar endavant, acabant amb el malefici de la seva nissaga. Aquest és el punt de vista D'Espriu en la !ª edició (representat també per Eumolp): és necessari el sacrifici d'uns pocs per salvar tot un poble. Més endavant, però, en la 2ª edició incoirporarà la figura del lúcid conseller per posar en dubte el valor del seu sacrifici. Aquellamaledicicó que ella creu vèncer amb el sacrifici de la seva mort, en certa manera continuarà pesant sobre Tebes en la figura de Creont:l'inevitable ti`ra que sempre treu profit d ela sang dels altres.
En la segona part Antígona s'enfornta a Creont i li retreu els seus falsos consells als germans per aconseguir el poder. De fet Antígona no és apresada pels guàrdies de Creont. S'ha de tenir en compteque quan els guàrdies apareixen Eumolp s'ofereix a treure-la d'allà perquè es coneix mot bé el camí, però Antígona està decidida a sacrificar-se per Tebes i decideix lliurar-se a Creont i acceptar la seva mort. No sense, abans, demostrar-li a Creont que ha vist perfectament la seva maniobra.
ISMENE
Germana petita d'Antígona. La gran personalitat de la germana gran la manté en un segon pla. Enun principi es manté al marge del conflicte entre els dos germans però quan veu que Antígona es procupa tant, s'hi implica al màxim. Decideix fer costat a la germana i desafiar la llei de Creont però en l'ultim moment defalleix.
Simbolitza la indecisió i l'oblit. Un oblit que segons el punt de vista d'Espriu porta a la mort, perquè només a través del record revivim els morts.Amb l'oblit els matemdefinitivament.
La seva personalitat equival a la gent contrària a Franco que no gosava a rebel.lar-se per por a les conseqüències.
EURIGANEIA.
És una de les mainaderes dels germans. Simbolitza la fatalitat i el pessimisme. Els seus fills van morir a la guerra i arrel d'aquest fet només veu desgràcies pertot.
Simbolitza la part pessimista de la societat de l'època, afligida pel dolor.ASTIMEDUSA.
Juntament amb la darrera és una dida dels germans. 
Simbolitza l'optimisme i la incredulitat.

EURÍDICE.
Muller de Creont. Representa l'equilibri entre les dues mainaderes (ni optimisme ni pessimisme).A part6ir de la segona part , però, es perfila com un personatge nici, preocupat per la possibilitat d'emparentar una altra vegada amb la família d'Edip mitjançant el matrimoni entre el seufill i Antígona que Creont ha programat.
TIRÈSIES.
És un endeví cec. Aquests personatges cecs són habituals a les obres d'Espriu, tenen una visió interior que els permet predir el futur. Els escèptics com Eumolp, però, no creuen en aquest regal diví i pensen que les seves prediccions són fingides i que busca els diners dels poderosos. Per aquesta raó no trairia mai el poder i no desacataria...