Antigona
Páginas: 4 (792 palabras)
Publicado: 9 de abril de 2012
COMENTARI DE TEXT ANTÍGONA
L’obra Antígona pertany al segle V a.C es a dir, a l’època clàssica ja que es va representar per primer cop al 442aC. La tragèdia d’origen religiós, neix com unaforma d’expressar els perills que arreu sotgen la convivència. L’autor d’aquest gènere dramàtic és Sòfocles (Atenes 496 aC- Atenes 406 aC) que va ser un poeta tràgic de l’Antiga Grècia i autor d’obrescom Antígona o “Edipo Rey” situant-se juntament amb Esquilo i Eurípides com a figures més destacades de la tragèdia grega. De tota la producció literària només es conserven set tragèdies completes quesón de gran importància per al gènere i que ens serveixen per fer-nos una idea de l’estil tràgic de l’època. La tragèdia d’origen religiós, neix com una forma d’expressar els perills que arreu sotgenla convivència.
L’obra Antígona s'enfronten dues nocions de l'haver de: la familia, caracteritzada pel respecte a les normes religioses i que representa Antígona, i la civil, caracteritzada pelcompliment de les lleis de l'Estat i representada per Creonte. A més s'estableix una oposició entre la manera en què les dues germanes, Antígona i Ismene, s'enfronten a un mateix problema el desig desepultar el seu germà que ha estat mort en una batalla i aquest serà el pilar fonamental d’aquesta tragèdia, el desig d’enterrar el seu germà i el càstig que li pertocarà per part de Creont a Antígonaper haver violat les lleis imposades.
L’estructura d’aquest fragment pertany a l’episodi II centrant-se en els versos 376-581 precedit per vuit versos d’introducció dividint-se en tres escenes: Cor, Creont , guardià i Antigona, Cor, Creont i Antígona i finalment, Creont, cor, Antígona i Ismene. Per tant, es situa en la segona part, on es desenvolupa la sepultura per part d’Antígona i aquesta ésdescoberta pel guardià i es conduïda fins al palau de Tebas per parlar amb Creont.
Els temes principals que abarca aquesta tragèdia són: el sentit religiós, el sentit revolucionari, el sentit...
L’obra Antígona pertany al segle V a.C es a dir, a l’època clàssica ja que es va representar per primer cop al 442aC. La tragèdia d’origen religiós, neix com unaforma d’expressar els perills que arreu sotgen la convivència. L’autor d’aquest gènere dramàtic és Sòfocles (Atenes 496 aC- Atenes 406 aC) que va ser un poeta tràgic de l’Antiga Grècia i autor d’obrescom Antígona o “Edipo Rey” situant-se juntament amb Esquilo i Eurípides com a figures més destacades de la tragèdia grega. De tota la producció literària només es conserven set tragèdies completes quesón de gran importància per al gènere i que ens serveixen per fer-nos una idea de l’estil tràgic de l’època. La tragèdia d’origen religiós, neix com una forma d’expressar els perills que arreu sotgenla convivència.
L’obra Antígona s'enfronten dues nocions de l'haver de: la familia, caracteritzada pel respecte a les normes religioses i que representa Antígona, i la civil, caracteritzada pelcompliment de les lleis de l'Estat i representada per Creonte. A més s'estableix una oposició entre la manera en què les dues germanes, Antígona i Ismene, s'enfronten a un mateix problema el desig desepultar el seu germà que ha estat mort en una batalla i aquest serà el pilar fonamental d’aquesta tragèdia, el desig d’enterrar el seu germà i el càstig que li pertocarà per part de Creont a Antígonaper haver violat les lleis imposades.
L’estructura d’aquest fragment pertany a l’episodi II centrant-se en els versos 376-581 precedit per vuit versos d’introducció dividint-se en tres escenes: Cor, Creont , guardià i Antigona, Cor, Creont i Antígona i finalment, Creont, cor, Antígona i Ismene. Per tant, es situa en la segona part, on es desenvolupa la sepultura per part d’Antígona i aquesta ésdescoberta pel guardià i es conduïda fins al palau de Tebas per parlar amb Creont.
Els temes principals que abarca aquesta tragèdia són: el sentit religiós, el sentit revolucionari, el sentit...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.