Antigona

PERSONATGES
Antígona
Antígona és la protagonista d'aquest llibre que porta per títol el seu nom.
Filla d'Èdip i de Iocasta, els seus germans són Polinices , Etèocles i Ismene. És una dona rebel per pietat i justícia, és inflexible en les seves decisions i coratjosa, és obstinada i caparruda, és la protagonista i aquesta condició d'heroïna fa que no hagi nascut per ser feliç, ni viure la vidacorrent, es veu en mig del odi dels seus germans i intenta ajuntar-los i això significa que sacrifica la seva vida.
Anígona es troba en mig de l'odi del seus germans i opta per estar més amb Polinices, qui pitjor part s'hi porta i qui es troba sol, ja que Etèocles sembla que tingui a tothom del seu bàndol, era el triomfador, de petit, fins i tot sembla que la mare el preferia.
És una relació enforma de triangle , on en cada vèrtex es troba un germà mascle i a l'altre extrem Antígona intentant posar pau. El que intenta Antígona es fer com de mare, vol ajuntar la família, que no hi hagi problemes i enveges entre els germans .
A Antígona, la desgràcia la persegueix, a més de tenir els seus pares morts veu com els seus germans moren l'un lluitant contra l'altre,
Llavors Antígona protectoradel seu pobre germà mort, i sense importar-li les conseqüències, no fa cas de l'ordre de Creont i decideix enterrar-lo tal i com es mereix.
Antígona per desobeir Creont serà acusada. El seu càstig serà ser enterrada viva, i ella quan s'assabenta es treu la vida. Encara que a ella no l'importa gaire ja que com diu a L'Antígona d'Espriu "..sento que moro amb alegria...". Això demostra que és unadona forta i sense por al que li vingui, ha sabut al llarg de tota la història que fer i com fer-ho.
Aquesta protagonista es podria comparar amb altres que n'hi ha a l'actualitat com ara moltes persones anònimes que ho donen tot per la seva família encara que això els doni problemes.
Ismene
Ismene és un personatge present i amb un paper secundari tan a L'Antígona de Sòfocles com a la d'Espriu.És rellevant en el sentit que forma part de la gran reialesa de Tebes. És la germana petita de la saga dels labdàcides.
Ismene es manté sempre en un segon terme; la gran personalitat, valentia, decisió i fermesa de la seva germana gran, Antígona, li fa ombra, la deixa neutralitzada.
Té un cert complex d'inferioritat, per això intenta seguir els passos de la seva germana.
És el seu ideal i el seumodel, és vol identificar amb el seu tarannà.
En un principi es manté al marge del conflicte entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Quan veu que Antígona es preocupa tant, i s'hi implica al màxim, Ismene la vol imitar, però ella mai ha estat convençuda d'iniciar aquesta aventura.
I a últim moment la consciència, que havia estat dubtant entre les lleis eternes i les lleis de l'estat ,es decanta per aquestes últimes, les que ha dictat Creont. Ella vol viure per sobre de tot, i la por que Creont li tregui la vida, fa que abandoni tot afer.
Espriu va viure l'època del franquisme i en aquesta obra vol explicar subtilment com s'estructuraven les personalitats d'aquella època. La personalitat d'Ismene es podria relacionar amb la gent que estava en contra de Franco però que nos'atrevia a fer algun acte rebel en contra per por a les conseqüències.
Creont (que aspira a ser rei de Tebes) i junts tenen un fill anomenat Hèmon, al qual Espriu cita però no li dóna el paper de personatge, tal i com ho fa Sòfocles. Hèmon és el promès i enamorat d'Antígona. Espriu dóna un paper molt important a Eurídice que, com totes les altres dones que apareixen al llarg de l'obra, aporta unavisió femenina.
Eurídice és un as de la personalitat i se la veu molt íntegra i fidel als seus principis i ideals.
Pensa pel seu compte, independentment del seu marit. És una persona equilibrada, que es comporta sempre sota una visió realista mitjançant la lògica i la saviesa. La seva figura la podríem situar entremig del pessimisme d´Euriganeia i l´optimisme d´Astimedusa tot i que no deixa...