Aosfsj

EVOLUCIÓ DE LA CONDICIÓ FEMENINA EN LA Ha. D’ESPANYA



1- INTRODUCCIÓ: EVOLUCIÓ DE LA CONDICIÓ FEMENINA AL LLARG DE LA HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVIII


Al llarg de la història, en totes les col·lectivitats humanes, la dona ha dut a terme un important treball productiu, encara que la seva participació en les grans corrents de pensament ha estat molt restringida, com a conseqüència delscondicionants culturals amb que s’ha trobat.

Per exemple a la prehistòria, la dona era qui treballava la terra, mentre l’home caçava o lluitava; a l’època medieval, també té una participació important en les tasques del camp; pel que fa referència a l’edat moderna, continua treballant en el camp, però perdrà importància en els treballs artesans; però quan torna a recuperar un paper important, ésdurant la Revolució Industrial, fet que marca l’inici de la Ha. Contemporània a nivell econòmic.

Però malgrat a aquesta contribució productiva, la dona sempre va estar marginada, perquè se li negava protagonisme en la vida pública, com per exemple la possibilitat d’adquirir ensenyaments, que li permetessin desenvolupar la seva pròpia personalitat. Aquesta falta d’oportunitat per accedir a lacultura i el món del pensament (quan a nivell cultural s’està produint el Renaixement, l’Humanisme o més tard la Rev. científica i tècnica), va marcar, definitivament, a un gran nombre de dones durant l’edat moderna, les quals començaran a agrupar-se i a lluitar per la defensa dels seus drets.
























2- S.XIX


A Espanya, les primeres idees sobrel’emancipació femenina, sorgiran a finals del S.XVIII. La dona no podia accedir a l’ensenyament, la seva funció estava centrada en la maternitat. Com la dona no podia anar a escola (no apareixeran les primeres escoles per noies fins a finals del S.XVIII), serà en les cases i els convents, mitjançant els llibres, on es començaran a desenvolupar les mentalitats femenines.


Ni la revolució liberal ni laindustrialització del segle XIX no canvien a curt termini la condició social de la dona a Espanya, però obren les portes perquè això succeeixi a llarg termini, en ple segle XX.


Durant el S.XIX, el feminisme a Europa agafarà molta importància, com a conseqüència de les doctrines i ideologies de la Rev. Francesa i dels canvis econòmics produïts amb la Rev. Industrial. Aquest feminisme europeuestarà molt organitzat, al igual que el que va sorgir als EUA, en canvi en el S.XIX espanyol, no es va formar un feminisme organitzat, perquè no van convergir els factors econòmics, polítics i mentals necessaris per a la seva formació.


Centrant-nos a Espanya, durant el 1800, les dones de totes les classes socials, continuen subjectes al paper tradicional femení que les destina a lacura de la llar i de la família.

Cap constitució no es planteja el vot femení. El matrimoni és l’únic mitjà d’obtenir seguretat econòmica, dins d’aquest, l’autoritat del marit és total.

L’educació de les nenes era contemplada exclusivament com una eina per fer de la dona una bona esposa i una bona mare, i aquesta era un luxe que estava reservada a les classes benestants, perquè lesfamílies obreres i pageses necessitaven les nenes a casa per ajudar en les tasques domèstiques o per anar a treballar al camp o la fàbrica.

L’accés de les nenes a l’ensenyament primari no es produeix de forma general fins al 1857 amb la Llei Moyano (aquesta llei obligava els nens i les nenes entre 6 i 9 anys a assistir a l’escola). L’ensenyament es realitzava separat per sexes i proposava 2models educatius diferents (als nens se’ls preparava per exercir una professió, mentre que en els programes d’elles predominaven la costura i la doctrina cristiana).

Quant a l’educació superior, la dona va viure pràcticament exclosa de les esferes universitàries durant el segle XIX i bona part del XX.

Pel que respecte al treball femení, en el camp, les dones continuaven participant en...