APUNTS RAMON LLULL

El pensament de Ramon Llull
Entendre el pensament de Ramon Llull topa amb tres esculls principals, d’ordre divers: 1) l’originalitat de l’Art, que constitueix en si mateixa una novetat metodològica; aquesta novetat fa que Llull empri molta de la terminologia i de les estructures conceptuals tradicionals aristotèliques o escolàstiques, però d’una manera original; 2) la manca d’aclariments, demetallenguatge de Llull, fenomen propi d’un autodidacte; i 3) la vastitud 265 obres i varietat formal (poesia espiritual, textos semialgebraics, proverbis, sermons, narrativa) i temàtica (crítica social, tractats sobre política, ciència, medicina, retòrica, lògica, filosofia, teologia, dret, etc.) de la seva producció.
 
És important adonar-se que Llull, quan escrivia sobre filosofia, medicina,matemàtica etc., no ho feia com a filòsof, metge, matemàtic, ni tampoc ho feia per mera curiositat o inquietud intel·lectual; ho feia com a part integrant del seu programa apologètic. Pensava, no sense raó, que si podia convèncer les capes més instruïdes de la societat musulmana, la resta de la població seguiria les seves petges, de la mateixa manera que, si podia persuadir les facultats deMontpeller i París, tindria el suport necessari no tan sols per fundar missions i escoles missioneres, sinó també per reformar les estructures de la societat del seu temps.
 
L’Art és un sistema general que intenta demostrar la unitat del saber (davant la divisió que ja s’havia començat a implantar en el món intel·lectual occidental entre la ciència i la teologia, entre les dades de les investigacionsempíriques i les de la revelació).
 
Les premisses del pensament de Llull aprofiten allò comú a cristians, musulmans i jueus, és a dir, d’una banda el monoteisme, a partir del qual Llull idea les dignitats divines, i de l’altra l’herència de la filosofia i de la ciència gregues, en què podem destriar dos aspectes principals: algunes estructures conceptuals, com ara els predicaments, les categories, lesparelles forma-matèria i potència-acte; i una cosmovisió acceptada i compresa per tothom, que abraçaria l’escala de les criatures, amb tres idees essencials: l’ordre, la jerarquia i la relació analògica entre els plans de la creació.
 
Un dels puntals principals de tot el sistema de pensament de Llull el constitueixen per tant els atributs de Déu, reduïts a nou en l’etapa ternària; es tracta deles nou dignitats divines (bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria), amb el famós vocabulari dels correlatius, amb el qual cada dignitat es desplega en potència, objecte i acte, és a dir, en actiu (agent), passiu (pacient) i la connexió entre tots dos; d’aquesta manera tenim, a partir de bonesa: bonificatiu, bonificable i bonificar; a partir de grandesa:magnificatiu, magnificable i magnificar etc.
 
L’obra literària de Ramon Llull
Totes les obres de Llull, fins i tot les d’aparença més literària, estan orientades a l’ensenyança doctrinal o metafísica. El mecanisme retòric de l’exemplum, un pretext narratiu dotat de funció didacticoargumentativa, és el més utilitzat per Llull, que en fa un ús extraordinàriament dúctil. És un autor creatiu pel que fa ala seva imaginació literària; inventa sovint materials i recorre molt poc a fonts orientals i/o romàniques. D’altra banda, la literatura lul·liana no és realista ni pretén ser un document històric; ben al contrari, busca sempre la atemporalitat i la atopicitat.
 
Llull, que havia estat trobador abans de la conversió, reconverteix espiritualment materials profans, esporgant-los d’allò que noestigui directament al servei de l’exposició de les veritats doctrinals que vol divulgar. El repertori de referents literaris de Llull no s’esgota però amb els records de quan era trobador, degudament reciclats. Coneixia, entre altres coses, i per tant les reflectia llunyanament, el text de la Bíblia, novel·les en prosa de l’estil de les del cicle del sant Graal, narrativa al·legòrica com ara el...