ausiàs march

AUSIÀS MARCH (Gandia, 1400 - València, 1459)

VIDA

Ausiàs March és el gran poeta català del segle XV i una de les màximes referències de la poesia catalana de tots els temps. En paraules del prestigiós romanista Martí de Riquer, Ausiàs March és: “el més profund, impressionant i permanent dels poetes catalans”. Nascut a Gandia el 1400, pertanyia a la noblesa i a una família de poetesoriginaris de Barcelona que, entre altres possessions, eren els senyors d’Erampunyà, prop de Gavà. El seu pare Pere March, i el seu oncle, Jaume March, ja van escriure versos d’una qualitat destacable.
Seguint la tradició familiar, el jove Ausiàs va rebre una acurada educació tant militar com literària. Se sap que el seu pare tenia una biblioteca bastant gran per l’època, fet que de ben segur vainfluir Ausiàs. Amb 20 anys, ja armat cavaller i integrant de la cort del rei de la Corona d’Aragó Alfons el Magnànim, formà part de l’expedició militar a Sardenya i a Còrsega juntament amb altres cavallers com per exemple Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer, ambdós també destacats poetes.
En complir la majoria d'edat la seva mare li lliurà la possessió de l'herència. No va ser fins al 1424 quan tornàa embarcar en una nova expedició militar, ara contra les illes de Gerba i Quèrquens, a l’actual Tunísia, bases de pirates que atacaven Sicília. Fou cap a Gerba on embarcà Ausiàs. Gerba els resultà impossible de conquerir perquè estava molt ben defensada, en canvi a Quèrquens la victòria fou completa i s'aconseguí un abundant botí. Encara s'atreviren a assetjar la ciutat de Tunis, però aquestaevità l'atac amb nombrosos regals i alliberant molts presoners cristians.
El 20 d'abril del 1425 el rei Alfons el Magnànim agraïa a Ausiàs March el seu comportament coratjós en les expedicions en què havia participat i el recompensà amb la confirmació i augment dels drets com a senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, sumant-li el prestigiós càrrec de falconer reial (falconer major de la casa delsenyor rei). Les instal·lacions reials de falconeria es trobaven a l'Albufera de València i Ausiàs es dedicà en l'exercici del seu càrrec fins al 1428, el qual consistia a criar i ensinistrar falcons i enviar-los al rei, a més de tenir cura dels gossos i triar bons cavalls per a la caça. Després de deixar el càrrec de falconer reial, Ausiàs tornà a les seves terres. Fixà la seva residència a Gandia,on residia la seva mare Elionor, ja malalta, que moriria l'any 1429. A partir d'aleshores, i ja passada la trentena, des de casa seva del carrer Major de Gandia o des del palau de Beniarjó, portà una vida sedentària dedicada a l’administració i millora de les seves terres, a defensar els seus drets feudals, i a escriure els seus poemes.
Es va casar dues vegades, la primera el 1439 amb IsabelMartorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc, que va morir sense fills. La segona, el 1443, amb Joana Escorna, que morí també sense fills el 1454. Ausiàs March va morir a València el 3 de març de 1459 sense fills legítims, doncs, però pel seu testament sabem que va deixar cinc fills bastards. Gràcies a l’inventari per la mort d’Ausiàs March, que s’ha conservat, sabem que va morir aValència i coneixem els béns que tenia a casa seva en aquells moments: els seus mobles, els vestits i armes, i alguns dels seus llibres dels quals destaquen un volum que tracta de la Gaia Ciència (‘l’alegre saber’ = la poesia), és a dir, un tractat de creació poètica, el Liber proverbiorum (‘Llibre de proverbis’) i l’Arbre de ciència, ambdós de Ramon Llull i, sobretot, “dos llibres en paper, deforma de fulls, desqüernats, ab cobles” que molt possiblement són els manuscrits de les seves poesies.
ANTECEDENTS DE LA SEVA OBRA
Ja sabem que des del segle XII a la cort catalano-aragonesa hi ha la tradició de compondre lírica trobadoresca, una tradició que amb pocs canvis arribarà al segle XV. Fins i tot poetes cortesans contemporanis i coneguts d’Ausiàs March com Jordi de Sant Jordi o...