Autocomunicació

Per entendre el concepte anomenat per Castells autocomunicació de masses, deixarem ben aclarits dos conceptes previs: comunicació interpersonal i comunicació societària.
A la comunicacióinterpersonal trobem que l’emissor i el receptor són els subjectes de la comunicació; i alhora, s’estableixen uns missatges de feedback, de retroalimentació. És una comunicació bidireccional, interactiva.
Pelque fa la comunicació societària, trobem que en aquest cas, el contingut de la comunicació no està dirigit a un subjecte en concret com passa a la comunicació interpersonal, sinó que té laparticularitat d’arribar a tot el conjunt de la societat. Característica que sempre ha fet d’aquesta coneguda comunicació de masses, una comunicació unidireccional.
Des de fa uns anys, degut als avençostecnològics, la comunicació de masses ha anat experimentant un canvi, principalment per l’aparició d’internet. Aquesta evolució la situem en els nous mitjans que la tecnologia ens ha facilitat i que, enspermeten dotar d’interactivitat a la comunicació de masses. És aleshores quan, Castells anomena autocomunicació de masses a aquesta comunicació de masses amb capacitat de ser retroalimentada; podentestablir una difusió selectiva, una radiodifusió, i en fer-ho en un temps real o desitjat. Sempre en funció de la intenció, la finalitat i les característiques de la pràctica comunicativa.
Com diuCastells, aquestes tres formes de comunicació es complementen, en cap cas es substitueixen. Per aquest motiu haurem de parlar de l’articulació dels mitjans, ja que aquesta manera d’interacció entre unscanals i altres, avui dia és clau en la comunicació de nostra la societat.
Ara per ara, és gairebé impossible trobar qualsevol medi de comunicació de masses sense cap tipus de retroalimentació. És a dir,trobar un medi a on la paraula, l’opinió, el feedback de l’espectador, oient o seguidor, no sigui tingut en compte. Són aquestes participacions que fan evolucionar els medis. És una relació...