AUTONOMIA I HETERONOMIA MORAL

AUTONOMIA I HETERONOMIA MORAL

Les teories o sistemes ètics sorgeixen en tractar de justificar racionalment els codis de normes que regeixen les conductes humanes. En principi, les teories ètiquesparteixen de la intenció d’establir criteris per justificar els judicis morals. La seva diversitat neix, precisament, com a factor fonamental, de la diversitat dels criteris o principis queassenyalen.
A partir de Kant, filòsof alemany del segle XVIII, aquestes teories es defineixen en relació amb els conceptes correlatius d’autonomia i heteronomia, encunyats per ell.
Amb la paraula“autonomia”, Kant, el sistema moral que examinarem més endavant, es refereix a l’imperatiu que la pròpia persona reconeix en si mateixa, en la seva “raó autònoma, en oposició a les lleis morals imposades des defora i, per tant “heterònomes”.

Ètiques materials heterònomes
Partint de la base que l’ésser humà en comportar-se moralment, vol actuar bé, a la pregunta: què significa comportar-se bé?, elssistemes ètics materials responen fent una anàlisi d’allò que significa el “bé” o el “bo” i n’intenta concretar el contingut.
Matèria equival aquí a contingut: les morals materials assenyalen un contingut ala moral, materialitzen en alguna cosa concreta allò que sigui el bé o el bo perquè d’acord amb això, l’ésser humà organitzi el seu quefer moral.
D’aquesta manera, comportar-se bé és organitzar laconducta conforme a allò que sigui el bé o el bo. El bé és la norma: els nostres actes són legítims si s’ajusten al bé; són il·legítims si hi entren en contradicció. Aquests sistemes tenen l’objectiuque el bo valgui com a norma en qualsevol circumstància, època i lloc, però troben una dificultat greu per posar-se d’acord en allò que sigui el bé, i, per consegüent, establir una norma èticauniversal, acceptada per tots.
D’altra banda s’anomenen heterònomes perquè no troben el fonament de l’acció en la pròpia consciència o raó, sinó en alguna instància diferent i exterior a ella mateixa....